Hendrik van Heuraet

Hendrik van Heuraet

Biografia
Naixement	8 setembre 1634 Haarlem (Províncies Unides)
Mort	c. 1660 (25/26 anys) Leiden (Províncies Unides)
Formació	Acadèmia de Saumur (–1659) Universitat de Leiden - medicina, matemàtiques (1653–)
Director de tesi	Frans van Schooten
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, geometria i física
Lloc de treball	Leiden
Ocupació	matemàtic, metge, físic

Hendrik van Heuraet (Haarlem, 8 de setembre de 1634 - Leiden, c. 1660) (llatinitzat: Henricus o Henrici) va ser un matemàtic holandès, del segle xvii.

Vida

No es coneix gairebé res de la seva vida. Se sap que va ingressar a la Universitat de Leiden el 1653 per estudiar medicina. En aquesta universitat va formar part del grup de deixebles de Frans van Schooten, amb Johan de Witt, Johannes Hudde i Christiaan Huygens. També sembla que va fer una estança d'estudis a Saumur en data incerta.

A partir de 1660 deixa de ser mencionat en la correspondència i cal suposar que devia morir en aquesta data.

Obra

L'única obra de van Heuraet és Epistola de Transmutatione Curvarum Linearum in Rectas, publicada per van Schooten en la segona edició (1659) ampliada de la seva traducció al llatí de la Geomètrie de Descartes.^[1]

És un breu article de tres pàgines en el que estableix un mètode general per a rectificar una corba. Un métode molt similar al que encara s'utilitza avui en dia per a calcular la longitud d'una corba.^[2]

Van Heuraet construeix per a cada punt ${\displaystyle C}$ d'una corba qualsevol ${\displaystyle ABCDE}$, un punt ${\displaystyle I}$ que pertany a la corba ${\displaystyle GHIKL}$ i que compleix ${\displaystyle MI/W=CQ/CM}$, on ${\displaystyle W}$ és una constant i ${\displaystyle CQ}$ és la normal en el punt ${\displaystyle C}$.

A partir d'aquesta construcció i augmentant el nombre de punts ${\displaystyle C,I}$ ad infinitum, és fàcil demostrar que l'àrea sota la corba ${\displaystyle GHIKL}$ és igual a la longitud de la corba ${\displaystyle ABCDE}$ per una constant.^[3]

Aquest mètode és molt similar al que, contemporàniament, va publicar el britànic William Neile.^[2]

Referències

1. Yoder, 1988, p. 125.
2. Sonar, 2018, p. 171.
3. Yoder, 1988, p. 125-126.

Bibliografia

• Sonar, Thomas. The History of the Priority Di∫pute between Newton and Leibniz (en anglès). Birkhäuser, 2018. ISBN 978-3-319-72561-1. 
• van Maanen, Jan A. «Hendrick van Heuraet (1634–1660?): His Life and Mathematical Work» (en anglès). Centaurus, Vol. 27, Num. 3, 1984, pàg. 218-279. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1984.tb00781.x. ISSN: 1600-0498.
• Yoder, Joella G. Unrolling Time: Christiaan Huygens and the Mathematization of Nature (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-34140-X. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hendrik van Heuraet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Struik, Dirk J. «Heuraet, Hendrik Van» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juny 2014].
• Westfall, Richard S. «Heuraet, Hendrik Van» (en anglès). The Galileo Project. [Consulta: 14 octubre 2024].