Henri Grégoire (historiador)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1881  Huy (Bèlgica) |
| Mort | 28 setembre 1964 (83 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, bizantinista, professor d'universitat, lingüista |
| Ocupador | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1951–1964) Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1942–) Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia Bavaresa de Ciències |
| Alumnes | Roger Goossens i Ihor Ševčenko |
| Premis | |
| |
Henri Grégoire (Huy, 1881 - Brussel·les 1964) fou un eminent acadèmic dedicat a l'estudi de l'Imperi Romà d'Orient, pràcticament el fundador dels estudis bizantins a Bèlgica. Es passà la major part de la seva carrera docent a la Universitat Lliure de Brussel·les.[1] Impartí classes a The New School for Social Research el 1938 i durant la Segona Guerra Mundial passà a ensenyar a l'École lliure de hautes études de The New School. Fou editor de quatre revistes (Byzantion, Nouvelle Clio, Annuaire de l'Institut de Philologie et d'Histoire Orientales et Slaves i Flambeau) i publicà prolíficament: el 1953 tenia 575 títols en la seva bibliografia.[1] Grégoire és especialment recordat pels seus estudis sobre la poesia èpica medieval, en particular el Digenís Acrites.[1]