Henry Oldenburg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1619  Bremen (Alemanya) | ||
| Mort | 5 setembre 1677 (57/58 anys) Charlton (Greenwich) (Anglaterra) | ||
| Ambaixador | |||
| Secretari de la Royal Society | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Bremen Londres | ||
| Ocupació | editor, filòsof, diplomàtic | ||
| Membre de | Royal Society (1663–) | ||
| Família | |||
| Pare | Heinrich Oldenburg | ||
 | |||
_-_Portrait_of_Henry_Oldenburg.jpg)
Henry Oldenburg (Heinrich) (Bremen, c. 1619 – Londres, 5 setembre de 1677) fou un teòleg i filòsof alemany, que exercí com a corresponsal estranger després de la creació de la Royal Society, de Londres. Fou primer secretari d'aquesta important societat científica, i per això se li coneix pel nom en anglès, Henry.[1] Fou un dels grans intel·lectuals europeus del segle xvii.[2]
Trajectòria
[modifica]Estudià teologia a Bremen, on es llicencia al 1639. En la dècada següent fou professor a Anglaterra. El 1648 viatjà a diferents indrets fins a la seua tornada a Bremen.
Torna, però, a Londres el 1653, com a diplomàtic, i s'assenta definitivament a Anglaterra.[3] El seu prestigi va nàixer pel suport del científic Robert Boyle, químic destacat. Tractà al llarg de la seua vida amb tota la intel·lectualitat anglesa del moment.[4]
Fundada la Royal Society el 1660, hi treballà amb John Wilkins, i creà desenes de contactes amb tot Europa. Edità la revista de la Royal Society, les famoses Philosophical Transactions of the Royal Society, que encara es mantenen.[5]
El detingueren breument com a espia al 1667, en el conflicte angloholandés.[6] Va morir el 1677.
Corresponsals
[modifica]Flandes
[modifica]- René François Walter de Sluse[7]
França
[modifica]- Adrien Auzout, Henri Justel, Pierre Petit[8]
Alemanya
[modifica]- Johann Hevelius, Philipp Jacob Sachs von Lewenheimb, Johann Daniel Major, Martin Vogel[9] i Gottfried Leibniz[8]
Itàlia
[modifica]Holanda
[modifica]- Reinier de Graaf, Christiaan Huygens, Antoni van Leeuwenhoek, Willen Ten Rhijne, Benedictus/Baruch Spinoza, Peter Serrarius[10][8]
Referències
[modifica]- ↑ Hall, Marie Boas. Henry Oldenburg: shaping the Royal Society. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-851053-5.
- ↑ Hatch, Dr. Robert A. «Scientific Revolution: Correspondence Networks - The Scientific Revolution Home Page - Dr Robert A. Hatch» (en anglés). www.clas.ufl.edu. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «The British Society for the History of Mathematics» (en anglès). www.dcs.warwick.ac.uk. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Boas, pp. 16-18.
- ↑ «Browse All Topics | The National Academies Press» (en anglés). books.nap.edu. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Mertens, Frank. «Franciscus van den Enden» (en anglés). users.telenet.be. Arxivat de l'original el 2011-06-09. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Boas, p. 152-3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 David S. Lux and Harold J. Cook, Closed circles or open networks?: communicating at a distance during the scientific revolution. History of Science, 36 (112). pp. 179-211 (PDF).
- ↑ Boas, p. 151.
- ↑ Boas, p. 80.
- Aquesta obra deriva de la traducció d'Henry Oldenburg, concretament d'aquesta versió, publicada sota llicència de documentació lliure de GNU i Llicència Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported per editors de la Viquipèdia en anglés.
Bibliografia
[modifica]- Jean-Pierre Vittu, "Henry Oldenburg 'Grand intermédiaire'", en "Els grands intermédiaires culturels de la République des Lettres", París, Honoré Champion, 2005.
- Douglas Mc Kie, "The arrest and imprisonment of Henry Oldenburg", en: Notes and Records of the Royal Society of London, 6, 1948/49, pàgs. 28-47.
- Thomas Elsmann, Im Schatten des Kaufmanns-Bremische Gelehrte 1600-1900, Bremen, Schünemann, 2012, pàgs. 80-99.