Les nimfes són aplanades (comprimides dorsiventralment) per arrapar-se a les pedres i evitar ser arrossegades pel corrent, tenen els ulls dirigits cap amunt, la càpsula del cap aplanada (la qual amaga completament les mandíbules quan es veu des de dalt) i, a banda i banda de l'abdomen, presenten unes petites làmines (anomenades traqueobrànquies), les quals sacsegen constantment, ja que els serveixen per respirar.
Les nimfes del gènereRhithrogena presenten una falsa ventosa constituïda pel conjunt de les brànquies abdominals, la qual cosa és una adaptació morfològica a l'hàbitat de ràpids d'alta muntanya on viuen.
Dins les efímeres, els membres adults d'aquesta família poden assolir mides grans (de fins a 20 mm de llargària excloent-ne els cercs) i es distingeixen per la presència de dos parells de venes llargues intercalades a la regió cubital de l'ala anterior.
Juntament amb els cènids i els bètids, tenen tres cercs (cues) a l'extrem de l'abdomen i una fase adulta molt breu (molt efímera) i és tan curta que no arriben a alimentar-se (tenen la boca atrofiada) i únicament es reprodueixen per morir després.[2][3][4][5][6]
Algunes ninfes són depredadores,[7] però la gran majoria són herbívores brostejadores, les quals es nodreixen de les microalgues incrustants que troben a la superfície dels còdols i de les roques dels rius.[2]
El fet que mostrin preferència per viure en zones dominades per substrats de partícules gruixudes (com ara, roques i còdols) i tinguin la capacitat de suportar temperatures molt baixes (ja sigui a l'hivern o durant tot l'any), fa que aquestes siguin les efímeres dominants a totes les capçaleres i trams superiors de les conques hidrogràfiques. En realitat, hom pot definir un gradient de preferència per l'hàbitat que abasta des de les zones de capçalera (amb corrents forts) fins als trams mitjans amb corrents moderats o baixos durant els períodes d'estiatge. Segons aquest gradient, la seqüència dels gèneres seria: Rhithrogena > Epeorus > Ecdyonurus > Electrogena > Heptagenia. Els dos darrers gèneres seleccionen les parts dels còdols on el corrent és pràcticament nul, de manera que viuen a les zones laterals inferiors i als espais que resten sota les pedres.[2]
Als rius catalans n'hi ha cinc gèneres i 22 espècies descrites però amb la possibilitat que encara n'hi hagi algunes més per descobrir, que principalment habiten als Pirineus. La màxima diversitat d'aquesta família es presenta en rius pirinencs, atès que el gènere Rhithrogena és el que compta amb un nombre més elevat d'espècies i fonamentalment habita en capçaleres d'alta muntanya car està adaptat a viure en zones de ràpids amb corrents forts.[2]
Per les seues preferències d'hàbitat, associades a requeriments elevats en oxigen dissolt, els heptagènids són considerats bioindicadors d'aigües netes. Tot i així, en zones molt fredes toleren contaminacions moderades d'origen orgànic si només hom té en compte el factor de la presència, ja que, altrament, també s'hi observa una dràstica reducció en la seua densitat poblacional.[2]
↑Wang, T.-Q; MCCafferty W.P., 2004. "Heptageniidae (Ephemeroptera) of the World. Part I: Phylogenetic Higher Classification". Transactions of the American Entomological Society (1890-) 130 (1): 11–45. «Enllaç».
↑Lehmkuhl D. M., 1979. A new genus and species of Heptageniidae (Ephemeroptera) from western Canada. Canadian Entomologist 111:859-862. «PDF».[Enllaç no actiu]
↑ R. W. Merritt, K. W. Cummins, M.B. Berg, 2008. Aquatic Insects of North America. Kendall/Hunt. ISBN 0757550495
↑ Peckarsky, B. L., P. Fraissinet, M. A. Penton i D. J. Conklin, Jr., 1990. Freshwater macroinvertebrates of Northeastern North America. Cornell University Press, Ithaca, Nova York. ISBN 0801496888
↑ Ross H. Arnett, 2000. American Insects: A Handbook of the Insects of America North of Mexico. CRC Press. ISBN 0849302129
↑Allen, R.K. i S.D. Cohen, 1977. Mayflies (Ephemeroptera) of Mexico and Central America: new species, descriptions and records. Canadian Entomologist, 109: 399-414.
↑ Chinery, Michael, 1986. Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe. Londres: Collins. ISBN 0002191709
↑ 18,018,1Elliott J.M. & Humpesch U.H., 2010. Mayfly Larvae (Ephemoptera) of Britain and Ireland: Keys and a Review of their Ecology. Freshwater Biological Association. Scientific Publication 66.
↑Morisi A; Battegazzore M; Fenoglio S., 2003. Ecological considerations on the presence and distribution of the genus Epeorus (Eaton) in the district of Cuneo (NW Italy) (Ephemeroptera: Heptageniidae). Pàgines 373-376 "a" Gaino E. (ed). Research update on Ephemeroptera & Plecoptera. Università di Perugia. Perusa, Itàlia. «PDF».[Enllaç no actiu]
↑Landolt P; Dethier M; Malzacher P; Sartori M., 1991. A new Electrogena species from Switzerland (Ephemeroptera, Heptageniidae). Bull. Soc. Vaud. Sc. Nat. 80(4):459-470. «PDF».[Enllaç no actiu]
↑Carlo Belfiore, 1986. Contribution to the Knowledge of the Heptageniidae of Greece, with a description of Ecdyonurus moreae sp.n. (Ephemeroptera). Aquatic Insects, vol. 8, núm. 4. «Enllaç».
↑McCafferty W. P., 2003. New nomenclatural applications for certain African Heptageniidae (Ephemeroptera). Proceedings of the Entomological Society of Washington 105(3):792-793.
↑Zhou, C.-F. & L.-Y. Zheng, 2003. The genus Cinygmina (Ephemeroptera: Heptageniidae) in China, with a description of a new species. Acta Entomologica Sinica 46 (6): 755-760. «Enllaç».
↑ 27,027,1 Braasch, D.; Boonsoong, B., 2010. A contribution to the Heptageniidae (Insecta, Ephemeroptera) of Thailand and Malaysia. Zootaxa, 2610: 1-26. «PDF».
↑ 28,028,1 Braasch, D., 2011. New species of the family Heptageniidae (Ephemeroptera) from Borneo and the Philippines. Dtsch. Entomol. Z., 58: 201–219. «Enllaç».
Lewis P. A., 1978. On the use of pectinate maxillary spines to separate Stenonema and Stenacron (Ephemeroptera: Heptageniidae). Proceedings of the Entomological Society of Washington 80(4):655. «PDF».[Enllaç no actiu]
McCafferty W. P.; Bae Y. J., 1992. Taxonomic status of historically confused species of Portamanthidae and Heptageniidae (Ephemeroptera). Proceedings of the Entomological Society of Washington 94(1):169-171. «PDF».[Enllaç no actiu]
MacKenzie R. A.; Kaster J. L., 2001. Gill ventilation rates of mayfly nymphs (Ephemeroptera: Heptageniidae) as a biomonitoring technique. Great Lakes Entomologist 34(1):61-70.