Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 febrer 1839 Halle (Alemanya) |
Mort | 29 març 1873 (34 anys) Schramberg (Alemanya) |
Formació | Universitat de Göttingen Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Leipzig |
Director de tesi | August Ferdinand Möbius i Moritz Wilhelm Drobisch |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, funció especial, matemàtiques, anàlisi funcional, matriu, teoria matricial, teoria de nombres i nombre complex |
Lloc de treball | Leipzig Erlangen Tübingen |
Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques |
Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Leipzig Universitat d'Erlangen-Nuremberg |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Richard Heger (en) , Arwed Fuhrmann (en) , August Carl Ernst Amthor, Hermann Schnitzler (en) , Franz Ferdinand Lorenz (en) i Hermann C. Fr. Pöhlitz (en) |
Família | |
Cònjuge | Marie Hankel (1868–1873) |
Hermann Hankel (Halle, 14 de febrer de 1839 - Schramberg, 29 de març de 1873) va ser un matemàtic alemany.
Hankel era fill d'un físic de renom. Va estudiar a les universitats de Leipzig i Göttingen, obtenint el doctorat el 1861 a la primera.[1] El 1863 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Leipzig. Després d'uns anys com a professor adjunt a Leipzig, va estar dos anys coma titular a universitat d'Erlangen, fins que el 1869 va ser nomenat professor titular de la de Tubinga.[2] Va morir prematurament el 1873.
Amb el seu llibre Theorie der complexen Zahlensysteme (Teoria dels sistemes de nombres complexos) (1867) va difondre les idees de Grassmann que havien passat desapercebudes i va aprofundir en el seu estudi.[3]
També sembla haver estat el primer en publicar la demostració del teorema de Stokes.[4]