Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 maig 1453 Venècia (Itàlia) |
Mort | 14 juny 1493 (40 anys) Roma |
Patriarca d'Aquileia | |
1491 (Gregorià) – | |
Patriarca | |
1491 (Gregorià) – 1493 (Gregorià) Diòcesi: patriarcat d'Aquileia | |
Patriarca d'Aquileia | |
1491 – | |
Ambaixador | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, erudit clàssic, traductor, entomòleg, diplomàtic, lingüista, sacerdot, poeta |
Ocupador | Universitat de Pàdua |
Professors | Julius Pomponius Laetus i Teodor Gaza |
Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià.
Ermolao Barbaro nasqué a Venècia, net de Francesco Barbaro.[1][2][3] Era oncle de Daniele Barbaro i Marcantonio Barbaro[4]
Acompanyà el seu pare, que era un polític i un diplomàtic, fora de venècia.[2] El 1462 era a Roma, on estudià amb Pomponius Laetus[1][4] and Theodorus Gaza.[2] El 1468 estava a Verona, on l'emperador romano germànic Frederic III el premià amb una corona de llorer per la seva poesia.[2]
Va ser professor de filosofia a la Universitat de Pàdua el 1477.[1][2][4]
Barbaro va participar en la política.[1] El 1483 va ser elegit al senat de la República de Venècia.[5] Però va ser acusat d'acceptar regals il·legalment.[1][2][3][4] El papa Inocent i el seu successor Alexandre VI l'amenaçaren d'excomunicar-lo.[1][2]
El senat venecià el va fer exiliar de Venècia.
Barbaro edità i traduí un gran nombre d'obres clàssiques. Com obra pròpia escrií Castigationes Plinianae, publicat a Roma el 1492 que va ser la seva obra més influent, on comenta l'obra de Plini el Vell[5] Erasme sovint cita les obres de Barbaro.[5]