Un heroi tràgic és, en sentit estricte, el protagonista d'una obra dramàtica en la qual es representa la seva caiguda inexorable com a resultat d'una hamartia o error tràgic.
La caiguda de l'heroi té com a finalitat, segons Aristòtil, despertar compassió i terror en l'espectador per tal que s'identifiqui amb el protagonista i pugui experimentar catarsi. En la definició de Knox, l'heroi tràgic és el personatge que, sense estar recolzat pels déus i enfrontat a les decisions humanes, pren una decisió que manté fins al punt de la seva pròpia autodestrucció. Trobem herois tràgics en les obres dels dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles, Eurípides i llatins com Sèneca però també a Shakespeare, Pierre Corneille, Jean Racine, Goethe, Friedrich von Schiller, Strindberg, García Lorca, Àngel Guimerà, etc. En sentit ampli l'heroi tràgic apareix constantment en altres gèneres literaris com el capità Acab a Moby Dick o April Wheeler a Revolutionary Road i profusament al cinema. Dins aquesta categoria cal situar Eric i Einar de la pel·lícula Els víkings on el primer mata, sense saber-ho, primer el pare i després el germà o bé Holly Martins i Anna Schmit a El tercer home.
Hi ha una sèrie de trets que ens ajuden a reconèixer l'heroi tràgic. No cal que es compleixin tots però sí que es doni alguna de les següents circumstàncies:
L'heroi tràgic modern no cau des d'una posició elevada, com Èdip que essent rei esdevé captaire, sinó que més aviat és un individu corrent o fins i tot mediocre com Willy Loman a Mort d'un viatjant o Holly Martins a El tercer home.