Heròstrat d'Efes

Plantilla:Infotaula personaHeròstrat d'Efes

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἡρόστρατος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Efes (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort356 aC Modifica el valor a Wikidata
Efes (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópastor de vaques Modifica el valor a Wikidata
Participà en
temple d'Àrtemis Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perincendi (356 aC)
→ (pena de mort, Damnatio memoriae) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Damnatio memoriae
incendi Modifica el valor a Wikidata

Heròstrat (en grec antic: Ἡρόστρατος) va ser un pastor d'Efes que va calar foc al Temple d'Àrtemis a Efes, una de les set meravelles del món. Segons Plutarc, aquesta acció la va escometre la mateixa nit del naixement d'Alexandre el Gran, el 21 de juliol del 356 aC. Heròstrat va proclamar orgullosament la seva autoria amb el propòsit d'esdevenir immortal (és a dir, famós), o bé, segons altres versions, va ser capturat i torturat, i va confessar abans de morir que havia cremat el temple. Encara que un decret del senat d'Efes va condemnar el seu nom a l'oblit, Teopomp de Quios va escriure la seva història i així, finalment, Heròstrat va acabar fent-se famós.[1] L'acció d'Heròstrat, i el seu afany d'aconseguir fama a qualsevol preu, han tingut eco en la literatura clàssica, i també en les llengües modernes i al cinema.

Referències literàries

[modifica]

Marcel Schwob li dedicà un capítol (Heròstrat, incendiari) a les seves Vides imaginàries (1896).

El complex d'Heròstrat

[modifica]

En psicologia es denomina complex d'Heròstrat al trastorn de l'individu que vol fer-se notar, ser famós, ser el centre d'atenció, sense tenir en compte per quins mitjans ho aconsegueix.[2] Hi ha hagut casos extrems d'efectes fatals, com el de Mark David Chapman, l'assassí de John Lennon, disposat a assassinar el seu ídol només per esdevenir conegut, i altres de molt més innocus, com els streakers, o els intrusos en actes multitudinaris de l'estil de Jimmy Jump, que també aspiren a un moment de glòria.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VIII, 14
  2. ↑ Borowitz, Albert, Terrorism for Self-glorification: The Herostratos Syndrome, Kent State University Press, Ohio, 2005.