Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Tribu | Hesperideae |
Gènere | Hesperis |
Espècie | Hesperis matronalis L., 1753 |
El matafrares (Hesperis matronalis), també coneguda com a juliana vera o viola matronal, és una planta fanerògama herbàcia pertanyent a la família Brassicaceae.[1]
Hesperis matronalis ateny 1 m o més d'altura, amb múltiples tiges piloses en posició vertical. Normalment, el primer any de creixement produeix un gran fullatge, i la florida té lloc el segon any. Les plantes solen ser biennals, però algunes varietats poden ser perennes de curta durada. Les plantes tenen flors vistoses de començament de primavera fins a mitjan primavera. Les fulles, de forma lanceolada, van disposades alternativament en les tiges; en general, tenen molt pocs pecíols o cap i tenen vores dentades. El fullatge és de pèls curts en el feix i el revés de les fulles, la qual cosa la fa una mica aspre al tacte. Les fulles poden arribar a tenir 12 cm de llarg i més de 4 cm d'ample. Al principi de la primavera es desenvolupa un dens fullatge inferior; durant la floració, la part inferior de les tiges sol restar desproveïda de branques i fullatge, mentre que en la part superior de la planta es fan una poques branques que acaben en inflorescències.
Les flors, abundants i fragants, formen grans i vistosos raïms terminals que poden tenir fins a 30 cm d'altura. Quan les tiges van carregades de flors i fruits poden arribar a doblegar-se sota el seu pes. Les flors tenen 2 cm de diàmetre i quatre pètals, amb colors que varien del blanc o el rosat a diferents tons de lila i morat; fins i tot hi ha varietats amb flors de colors mixtes.[2] Les flors tenen sis estams disposats en dos grups; els 4 més pròxims als ovaris són més llargs que els dos oposats. Els quatre sèpals són erectes i formen una espècie de tub al voltant dels pètals, i tenen una color semblant a la d'aquests.[3]
Algunes plantes poden florir fins a agost, però el clima calent escurça prou la durada de la floració. Les llavors es formen en un fruit prim en forma de beina de 5-14 cm de llarg, que conté dues fileres de llavors separades.[4]
Hesperis matronalis va ser descrita per Carl Von Linné i publicat en Species Plantarum 2: 663. 1753.[5]
Hesperis: nom genèric que deriva del terme grec que designa la nit, i probablement li va ser donat perquè l'aroma de les seves flors és més acusada a la nit.
matronalis: epítet latíno que significa "de Matronalia"[6]