L'actual gènere va ser descrit per C. G. Ehrenberg l'any 1828 com a subgènere de gènere Buthus. L'any 1879 va ser descrit com a gènere per F. Karsch. L'any 1978 H. W. C. Couzijn va subdividir el gènere en diferents subgèneres,[3] però F. Kovařík va tornar a fusionar, l'any 2004, tots els subgèneres en un sol gènere.[2] El contingut del gènere pot variar segons les fonts, però generalment consta de 33 espècies, algunes de les quals molt semblants entre sí:[2][3][4]
Les espècies del gènere Heterometrus solen ser, generalment, grans escorpins amb mides entre 100 i 200 mil·límetres de longitud total.[3] Solen presentar coloracions fosques, sovint de colors negres o marrons, a vegades amb una lluïssor verdosa, amb colors més brillants al tèlson, les potes i/o els pedipalps en algunes espècies.[2] Els escorpins presenten, en gran manera, pedipalps globulars especialment potents, tergumsmesosòmics amples i un metasoma proporcionalment prim.[2] El telson és proporcionalment petit i el fibló és sovint més curta que la vesícula. Al cefalotòrax i el mesosoma els solen mancar granulació i línies de relleu. Els ulls, mitjans, es troben en una petita depressió lenticular situada al cefalotòrax.[3]
Tal com passa en altres gèneres d'escorpins, els símptomes de l'enverinament són bastant lleus i no es coneix cap defunció en humans per picada d'Heterometrus.[3] La picada causa dolor local, inflamació, edemes i envermelliment de la pell que pot durar entre hores i pocs dies. Un estudi ha demostrat que els extractes de plantes coneguts en la medicina tradicional tailandesa com a antídots contra el verí d'escorpí són efectius com a tractament simptomàtic de les picades d'H. laoticus,[5][6] que presenta heteroscorpina com a component principal del seu verí.[6]
Com a conseqüència de la seva mida inusualment grossa, la baixa toxicitat i el seu comportament dòcil, les espècies d'Heterometrus són populars com a mascotes. A diferència de molts altres escorpins, es poden mantenir en parelles o petits grups. L'alimentació en captivitat sol consistir en petits insectes, com ara grills, que se subministren vius.[7]