Parthenocissus quinquefolia | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 192160722 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Vitales |
Família | Vitaceae |
Gènere | Parthenocissus |
Espècie | Parthenocissus quinquefolia Planch. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Hedera quinquefolia |
L'heura de Virgínia (Parthenocissus quinquefolia),[1] és una planta amb flors enfiladissa de la família de les vitàcies nativa del sud i de l'est d'Amèrica del Nord.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de parra verge, parra verge de cinc fulles, parreta verge, parrissa i vinya verge.[1]
És una planta enfiladissa caducifòlia, amb discos adhesius als circells per fixar-se. Les seves fulles són verdes, palmatilobades o palmaticompostes, compostes per cinc folíols (rarament tres folíols, particularment en les plantes més joves, i de vegades set) units en el punt central de la fulla, oscil·len entre 3 i 20 cm d'ample. Els folíols tenen la vora dentada. Les flors són petites i verdoses, tenen 5 pètals i es troben disposades en inflorescències en panícules oposades a les fulles o terminals. El fruit és una baia de blava a negra, que resten a la planta un cop cauen les fulles.[3]
S'utilitza com a planta ornamental recobrint parets i tanques, sovint pel color vermell de les seves fulles a la tardor.[3]