Himilce

Plantilla:Infotaula personaImilce
Imatge
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Càstulo (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort214 aC Modifica el valor a Wikidata
Càstulo (Imperi Cartaginès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCàstulo Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBàrcides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHanníbal Barca Modifica el valor a Wikidata
FillsHàspar Barca Modifica el valor a Wikidata
ParentsHamílcar Barca, sogre per línia masculina
Hasdrúbal Barca, germà de l'espòs
Magó Barca, germà de l'espòs
tercera filla d'Amílcar Barca, germana de l'espòs Modifica el valor a Wikidata


Himilce o Imilce (del llatí Himilce o Imilce) va ser l'esposa ibera d'Hanníbal Barca segons diverses fonts històriques.[1]

Retrat mural d'Himilce a Cartagena, Espanya

Història

[modifica]

Titus Livi registra que Hanníbal es va casar amb una dona de Càstulo, una poderosa ciutat ibèrica aliada de Cartago.[2] El poeta romà Sili Itàlic identifica aquesta dona amb Himilce. Sili suggereix un origen grec per a Himilce, però Gilbert Charles-Picard defensava una herència púnica basada en una etimologia de l'arrel semítica m-l-k ('cap', 'rei'). Sili també suggereix l'existència d'un fill, que, d'altra manera, no és testimoniat per Livi, Polibi ni Apià. Hom creu que el fill es deia Hàspar (o Àspar) Barca. Segons Sili, durant les guerres púniques, Hanníbal va enviar entre llàgrimes Himilce i el seu fill cap a Cartago per seguretat. Alguns historiadors han posat en dubte la historicitat d'aquest esdeveniment i han suggerit que es tracta d'una imitació de Pompeu enviant la seva dona cap a Lucca per seguretat durant el conflicte militar.

Representacions culturals

[modifica]

Himilce és homenatjada a Baeza, Andalusia, amb una estàtua com a part de la Fuente de Los LeonesFont dels Lleons»).

Referències

[modifica]
  1. Vega Blázquez, Miguel El rastro de Himilce. Centro de Estudios Linarenses, 2012, pàg. 65–71.
  2. «The History of Rome: Vol III»., by Livy

Vegeu també

[modifica]