Hiperacúsia
  | |
| Tipus | trastorn auditiu |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia |
| Patogènesi | |
| Afecta | acoustic threshold of pain (en)  |
| Classificació | |
| CIM-10 | H93.2 |
| CIM-9 | 388.42 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29099 |
| MeSH | D012001 |
| UMLS CUI | C0751466 |
La hiperacúsia, en medicina, fa referència a l'increment del llindar de tolerància dels sorolls ambientals. Aquesta baixa tolerància al soroll desencadena dolor físic a l'oïda.[1]
Generalment, la població té un nivell de confort auditiu fins als 100 dB. Això, no passa en els pacients amb hiperacúsia. Aquests mostren disconfort auditiu als 40 dB o també, valors inferiors.[2]
Epidemiologia
[modifica]
Aquesta alteració auditiva és molt rara i afecta entre el 9% i el 15% de la població total.[3] Aquesta és més prevalent en persones que ja, prèviament, han estat diagnosticats d'acúfens. Els acúfens consisteixen en la presència d'un o més sons a l'oïda. En aquest segons cas no hi ha estímuls sorollosos externs.[4]
Classificació
[modifica]La hiperacúsia es pot classificar en diferents tipus, segons gravetat i grau de disconfort que provoca. A més a més, en aquesta classificació també hi intervé el llindar de disconfort.[1]
| Grau | Llindar de disconfort |
|---|---|
| No-negativa | > 95 dB en totes les freqüències |
| Lleu | 80-90 dB en 2 freqüències |
| Moderada | 65-75 dB > 2 freqüències |
| Severa | = o < 60 dB en 2 o + freqüències |
Etiologia
[modifica]La hiperacúsia es pot desencadenar a partir de diferents factors o situacions. Hi ha tota una sèrie d'alteracions o patologies perifèriques que poden provocar aquesta hipersensibilitat al soroll. Algunes d'elles són: paràlisi facial Bell, extracció d'un tap de cera, traumatisme cranial, miastenia gravis, malaltia de menière, entre altres.Tot i les possibles causes esmentades anteriorment, no saben del cert quines poden ser les etiologies.[2]
A més a més, s'ha associat la serotonina. Alteracions a la producció de serotonina poden afectar la modulació del senyal auditiu.[1]
Diagnòstic
[modifica]El diagnòstic d'hiperacúsia pot ser diagnosticar juntament amb altres patologies auditives o bé, de forma independent. Aquesta pot anar associada a patologies esmentades prèviament com: malaltia de Addison, paràlisi de Bell, migranya, entre altres.[5]
Tractament
[modifica]El tractament principal de la hiperacúsia consisteix en la dessensibilització utilitzant sons de banda ampla. És una teràpia de reentrenament per incrementar el llindar de dolor dels sons. El fet d'escoltar sons, de banda ampla, dia rere dia, desencadena l'adaptació de l'oïda per tornar a establir la seva tolerància al so.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hérraiz, C «[https://web.archive.org/web/20151117063505/http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13096786&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=102&ty=67&accion=L&origen=zonadelectura&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=102v57n8a13096786pdf001.pdf Fisiopatología y tratamiento de la hiperacusia (hipersensibilidad al sonido)]». Acta Otorrinolaringol Esp, 2006, pàg. 373-377. Arxivat de l'original el 2015-11-17 [Consulta: 16 novembre 2015]. Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «Hiperacúsia» (en castellà). Clínica Juan Carrero. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Hiperacusia» (en castellà). Centro del audifeno. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Acúfens». Coflleida. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Hiperacusia: Síntomas, tratamiento y causas» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 15 novembre 2021].