Hipertensió intracranial idiopàtica

Plantilla:Infotaula malaltiaHipertensió intracranial idiopàtica
Tipushipertensió intracranial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10G93.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9348.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM243200 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1331 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000351 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1214410 i 1179733 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKidiopathic-intracranial-hypertension-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011559 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet238624 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0033845 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11459 Modifica el valor a Wikidata

La hipertensió intracranial idiopàtica (HTICI), coneguda anteriorment com pseudotumor cerebral i hipertensió intracranial benigna, és un trastorn caracteritzat per un augment de la pressió intracranial (pressió al voltant de l'encèfal) sense una causa detectable.[1] Els símptomes principals són mal de cap, problemes de visió, sorolls a les orelles.[2][1] Altres símptomes són el dolor al clatell i l'esquena i el dolor radicular als braços i les cames com a resultat de l'augment de la pressió espinal associat i l'ompliment forçat dels nervis espinals amb el LCR.[3] Les complicacions poden incloure la pèrdua de visió.[1]

Els factors de risc inclouen el sobrepès o un augment recent de pes.[2] La tetraciclina també pot desencadenar la malaltia.[1] El diagnòstic es basa en els símptomes i una pressió d'obertura elevada que es troba durant una punció lumbar sense cap causa específica en una exploració cerebral.[2][1]

El tractament inclou una dieta saludable, restricció de sal i exercici.[1] L'acetazolamida també es pot utilitzar juntament amb les mesures anteriors.[1] Un petit percentatge de persones pot requerir una cirurgia per alleujar la pressió.[1]

Al voltant de 2 per cada 100.000 persones es veuen afectades recentment a l'any.[4] La malaltia afecta amb més freqüència dones de 20 a 50 anys.[1] Les dones es veuen afectades unes 20 vegades més sovint que els homes.[1] El trastorn es va descriure per primera vegada el 1897.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Idiopathic Intracranial Hypertension» (en anglès), 01-04-2014. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wall, M «Update on Idiopathic Intracranial Hypertension.». Neurologic Clinics, 35, 1, 2-2017, pàg. 45–57. DOI: 10.1016/j.ncl.2016.08.004. PMC: 5125521. PMID: 27886895.
  3. ↑ Hulens, Mieke; Rasschaert, Ricky; Vansant, Greet; Stalmans, Ingeborg; Bruyninckx, Frans «The link between idiopathic intracranial hypertension, fibromyalgia, and chronic fatigue syndrome: exploration of a shared pathophysiology». Journal of Pain Research, 11, 10-12-2018, pàg. 3129–3140. DOI: 10.2147/JPR.S186878. ISSN: 1178-7090. PMC: 6292399. PMID: 30573989.
  4. ↑ Wakerley, BR; Tan, MH; Ting, EY «Idiopathic intracranial hypertension.». Cephalalgia: An International Journal of Headache, 35, 3, 3-2015, pàg. 248–61. DOI: 10.1177/0333102414534329. PMID: 24847166.