Hippohyini | |
---|---|
Hippohyus sivalensis | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Suidae |
Tribu | Hippohyini Erich Thenius, 1970 |
Gèneres | |
Els hipohiïnis (Hippohyini) són una tribu extinta de suïns que viqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè superior. Conté tres gèneres: Hippohyus, Sinohyus i Sivahyus.[2]
Es caracteritzaven per tenir el crani allargat i robust, amb la cresta sagital ben desenvolupada i una dentadura adaptada a una dieta omnívora.[3] Hippohyus n'era el representant més gros i pesant, amb un pes de fins a 200 kg.[3] Sinohyus n'era el representant més petit i lleuger, amb uns 50 kg.[3] Sivahyus era de mida intermèdia, amb uns 100 kg.[3]
Els hipohiïnis aparegueren a finals del Miocè a Àsia, on convivien amb altres suïns, com els potamoquerinis i els suïnis.[2] Es creu que són els avantpassats dels actuals facoquerinis.[2] S'extingiren a finals del Pliocè, possiblement a causa del canvi climàtic o de la competència amb altres herbívors.[2]