Hiposfagma
 | |
| Tipus | hemorràgia intraocular i símptoma ocular  |
|---|---|
| Especialitat | oftalmologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 9A61.5 |
| CIM-10 | H11.3 |
| CIM-9 | 372.72 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 001616 |
| Patient UK | subconjunctival-haemorrhage-pro |
L'hemorràgia subconjuntival o hiposfagma és la presència d'un sagnat per sota de la conjuntiva. La conjuntiva conté molts vasos sanguinis petits i fràgils que es poden trencar fàcilment. Quan això succeeix, la sang filtra en l'espai entre la conjuntiva i l'escleròtica.
Aquesta hemorràgia pot ser causada per un esternut o tos sobtada o severa, o per la pressió arterial alta o com un efecte secundari d'anticoagulants com l'àcid acetil salicílic o l'acenocumarol.[1] També pot ser causada per l'aixecament d'un pes, un vòmit, o fins i tot en fregar-se massa els ulls.[2][3] En altres casos, pot resultar de l'esforç de fer força a causa del restrenyiment. A més, pot resultar com una complicació postoperatòria menor en cirurgies oculars.
Mentre que un hematoma sol aparèixer negre o blau sota la pell, una hemorràgia subconjuntival apareix inicialment de color vermell brillant sota la conjuntiva transparent. Més tard, l'hemorràgia es pot estendre i convertir-se en verda o groga, com un hematoma. En general, desapareix abans de dues setmanes.[4]
Encara que la seva aparença pot ser alarmant, en general, una hemorràgia subconjuntival és una trastorn indolor. No obstant això, pot associar-se a hipertensió arterial, trauma a l'ull o a una fractura de la base del crani si no hi ha un límit posterior de l'hemorràgia visible.
Etiologia
[modifica]Sol ser de causa desconeguda encara que també pot haver-hi factors desencadenants tals com un atac de tos, esternuts, maniobres de Valsalva, tractaments amb antiagregants plaquetaris o anticoagulants, traumatismes oculars, crisis hipertensives que sempre han de ser descartades en aquesta entitat,[2] malalties poc freqüents com són les discràsies sanguínies (hemofília, drepanocitosi) i altres alteracions vasculars com angiomes, telangièctasis. També es presenta en casos de trastorns com la bulímia, quan el vòmit induït genera la ruptura de capil·lars molt delicats de l'ull.[3]
Quadre clínic
[modifica]Generalment no dona símptomes amb sensació de cos estrany. Desapareix progressivament en un temps variable que pot arribar a ser d'un mes. Normalment es reabsorbeix al cap de 8-10 dies.[5]
La conjuntiva manca d'ancoratge en l'escleròtica i és habitual que durant les hores posteriors a l'aparició d'una hemorràgia, aquesta segueixi estenent-se. Aquesta circumstància no ha de produir alarma.
Davant un hiposfagma cal prendre's la pressió arterial per descartar una descompensació amb xifres tensionals altes o una crisi hipertensiva. Si l'hiposfagma és reiterat, i sobretot si s'acompanya d'hemorràgies cutànies, han d'efectuar-se proves de coagulació.[6]
Tractament
[modifica]No en necessita, però cal revisar la pressió arterial.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Subconjunctival hemorrhage». PubMed Health on the National Institutes of Health website, 01-05-2011. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Subconjunctival hemorrhage». Fit To Do website, 01-05-2011. Arxivat de l'original el 8 de març 2013. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Subconjunctival hemorrhage». Disease.com, n.d.. Arxivat de l'original el 22 de gener 2013. [Consulta: 15 octubre 2012].
- ↑ Robert H. Grahamn. «Subconjunctival Hemorrhage». emedicine.com, 01-02-2009. [Consulta: 23 novembre 2010].
- ↑ Robert H. Grahamn. «Subconjunctival Hemorrhage». emedicine.com, 01-02-2009. [Consulta: 23 novembre 2010].
- ↑ ; Luorno J.; Noël L. P.«Isolated subconjunctival hemorrhages in nonaccidental trauma». ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 23 novembre 2010].