Hippohyus

Hippohyus

Hippohyus sivalensis
Període
Miocè superior - Pliocè superior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Suidae
Subfamília	Suinae
Gènere	Hippohyus Falconer i Cautley, 1847
Espècies
H. deterrai H. sivalensis

Hippohyus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels súids que visqueren al subcontinent indi entre el Miocè superior i el Pliocè superior.

Descripció

Aquest animal era de mida i aparença comparables a les d'un senglar. Les dents molars tenien la corona alta (hipsodòncia), amb esmalt rugós, i les premolars posteriors allargades i curtes. El crani tenia una estructura primitiva, amb el front pla, els ossos nasals engrandits, la cavitat orbitària relativament central i un arc zigomàtic més aviat robust, amb l'arrel jugal originada a l'altura de la quarta premolar.

La característica dental més insòlita d'Hippohyus eren els extraordinaris plecs dels cons i dels cònuls, que formen un laberint complicat a les superfícies de desgast pel desenvolupament dels plecs en profunditat. El nom genèric Hippohyus destaca el tipus de desgast dental, que recorda el dels hipopòtams.

Classificació

Les primeres restes d'aquest animal foren trobades en estrats pliocens de l'Índia i descrits per Falconer i Cautley el 1847 com a Hippohyus sivalensis. L'altra espècie del gènere Hippohyus és H. deterrai, de l'Índia i el Pakistan.

Hippohyus representa una forma de súids més aviat particular i comprèn algunes formes amb molars particularment hipsodontes i els característics plecs d'esmalt a les molars.

Referències

1. Entrada «Hippohyus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 11 abril 2023].