Els histricomorfs (Hystricomorpha) són un dels cinc subordres que formen l'ordre de mamífersrosegadors. El seu nom científic prove de la unió de les paraules gregues hystrix (ὕστριξ), que vol dir "porc espí" i morphē (μορφή), que vol dir "forma", és a dir, "amb forma de porc espí".[1] Alguns dels animals que inclou són el capibara, el degú, la hutia o la xinxilla. La composició exacta d'aquest grup ha anat canviant a mesura que les anàlisis morfològiques i genètiques aportaven noves dades.
La classificació moderna dels histricomorfs, també coneguts com a Entodacrya o Ctenohystrica, és una hipòtesi taxonòmica que uneix els ctenodactilomorf i els histricògnats.[2] Aquesta relació es veu considerablement recolzada per les característiques morfològiques i moleculars. Si és certa, aquesta hipòtesis invalida la visió tradicional dels esciürògnats, ja que esdevé un grup parafilètic.
Els histricomorfs van aparèixer a Sud-amèrica durant l'Eocè,[6] un continent que prèviament havia tingut als metateris, als xenartres i als meridiungulats com als únics mamífers no voladors. Aparentment hi arribaren des de l'Àfrica a través de l'Oceà Atlàntic per mitjà de la dispersió oceànica. El mateix tipus de migració podia haver tingut lloc amb els primats,[7] que també arribaren a Sud-amèrica durant l'Eocè quan era un continent aïllat, molt abans del Gran intercanvi americà. Tot això és encara controvertit, i nous descobriments científics d'aquest tema es publiquen regularment.
La següent llista de famílies es basa en les taxonomies de Marivaux et al. 2002 i Marivaux, Vianey-Liaud & Jaeger 2004, els quals van sotmetre una sèrie de fòssils primerencs de rosegadors a una anàlisi de la cladística i van recuperar la hipòtesi dels histricomorfs. Els seus resultats van determinar que el subordre Sciuravida tal com el definien McKenna & Bell 1997 era polifilètic i invàlid.
Carleton, M. D.; Musser, G. G.. «Order Rodentia». A: Wilson, D. E. i Reeder, D. M.. Mammal Species of the World A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005, p. 745–752. ISBN 978-0-8018-8221-0.
D'Erchia, A.; Gissi, C.; Pesole, G.; Saccone, C.; Arnason, U. «The guinea-pig is not a rodent» (en anglès). Nature, 381, 6583, 1996, pàg. 597–600. DOI: 10.1038/381597a0. PMID: 8637593.
Marivaux, L.; Vianey-Liaud, M.; Jaeger, J.-J. «High-level phylogeny of early Tertiary rodents: dental evidence» (en anglès). Zoological publicació of the Linnean Society, 142, 1, 2004, pàg. 105–134. DOI: 10.1111/j.1096-3642.2004.00131.x.
Marivaux, L.; Welcomme, J.-L.; Vianey-Liaud, M.; Jaeger, J.-J. «The role of Asia in the origin and diversification of hystricognathous rodents» (en anglès). Zoologica Scripta, 31, 3, 2002, pàg. 225–239. DOI: 10.1046/j.1463-6409.2002.00074.x.
McKenna, M. C.; Bell, S. K.. Classification of Mammals Above the Species Level (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11013-8.
Reyes, A.; Pesole, G.; Saccone, C. «Long-branch attraction phenomenon and the impact of among-site rate variation on rodent phylogeny» (en anglès). Gene, 259, 1–2, 2000, pàg. 177–187. DOI: 10.1016/S0378-1119(00)00438-8. PMID: 11163975.
↑Antoine, P.-O.; Marivaux, L.; Croft, D. A.; Billet, G.; Ganerod, M. et al; 8 «Middle Eocene rodents from Peruvian Amazonia reveal the pattern and timing of caviomorph origins and biogeography» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 279, 1732, 2011, pàg. 1319–1326. DOI: 10.1098/rspb.2011.1732. PMC: 3282368. PMID: 21993503.
↑Bond, M.; Tejedor, M. F.; Campbell, K. E.; Chornogubsky, L.; Novo, N. et al «Eocene primates of South America and the African origins of New World monkeys» (en anglès). Nature, 04-02-2015. DOI: 10.1038/nature14120.