(grc) Ἱστορίαι | |
---|---|
Tipus | obra històrica |
Fitxa | |
Autor | Tucídides |
Llengua | Grec antic |
Publicació | Antiga Grècia, 431 BC |
Creació | segle IV aC |
Format per | Melian dialogue (en) Discurs fúnebre de Pèricles Dialogue des Platéens (fr) |
Edició en català | |
Traductor | Jaume Berenguer |
Dades i xifres | |
Tema | Guerra del Peloponnès |
Gènere | Històric |
Altres | |
ISBN | ISBN 9788429762662, ISBN 9788429762679, ... |
La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra. Editors posteriors van dividir el text en vuit llibres.
La Història és un dels llibres d'història més antics que es conserven, i és considerat la primera aproximació científica en la història escrita. Els estudiosos estan dividits respecte si cal considerar el text una crònica objectiva dels esdeveniments o si es tracta d'una obra amb fins literaris que presenta una visió parcial dels fets.
Tucídides va morir mentre treballava en la Història, que finalitza amb una frase inacabada i sols arriba fins a l'any 411 aC, deixant els últims sis anys de la guerra sense tractar.
L'obra és un relat cronològic detallat i analític de la guerra que entre el 431 i el 404 aC va enfrontar Esparta i Atenes per la supremacia a Grècia. Comença descrivint els cinquanta anys de pau (Pentecontècia) que van precedir la guerra, i continua narrant el conflicte que passà per tres fases: un enfrontament de deu anys, una treva de set, i la represa de les hostilitats durant deu anys més.
La Història de Tucídides va introduir aportacions innovadores amb el seu mètode històric, tal com exposa al capítol vint-i-dos del primer llibre,[1] en què descriu la seva voluntat de desglossar la veritat amb l'anàlisi rigorosa de les dades i els testimonis. Molts dels seus principis han passat a formar part del mètode de treball dels historiadors futurs.
Llibre | Seccions | Capítols i continguts | |
---|---|---|---|
Llibre I | 1.1-1.19. | I: l'estat de Grècia des dels temps més antics fins l'inici de la Guerra del Peloponès. V: segon congrés de Lacedemònia, preparacions per la guerra i enfrontaments diplomàtics, Ciló, Pausànies, Temístocles. | |
1.20–1.23 | Metodologia | ||
1.24–1.66 | Causes de la guerra (433-432 aC) | L'afer d'Epidamne (1.24–1.55) | |
L'afer de Potidea (1.56–1.66) | |||
1.67–1.88 | Primer Congres de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia | El discurs dels Corintis (1.68-1.71) | |
El discurs dels enviats atenesos (1.73–1.78) | |||
Discurs d'Arquidam (1.80–1.85) | |||
Discurs d' (1.86) | |||
1.88–1.117 | Pentecontaetia (478-432 aC) | Del final de la Guerra amb els perses a l'inici de la Guerra del Peloponès, El pas de la supremacia a l'imperi. | |
1.119–1.125 | Segon Congrés de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia | ||
Llibre II | VI: primer any de guerra: l'Inici de la Guerra del Peloponès, la primera invasió de l'Àtica, oració funerària de Pèricles. VII: segon any de guerra: la plaga d'Atenes, posició i política de Pèricles, caiguda de Potidea. VIII: tercer any de guerra: setge de Platea, victòries navals de Formió, incursió tràcia a Macedònia sota Sitalces. | ||
Llibre III | IX: quart i cinquè anys de guerra: la revolta de Mitilene i el posterior debat. X: cinquè any de guerra: judici i execució dels Plateencs, revolució Còrcira. XI: sisè any de guerra: campanyes de Demòstenes a la Grècia occidental, ruïna d'Ambràcia. | ||
Llibre IV | XII: setè any de guerra: l'ocupació de Pilos, la rendició de l'exèrcit espartà a Esfactèria. XIII: setè i vuitè anys de guerra: la fi de la revolució Còrcira, pau de Gela, captura de Nisaea. XIV: vuitè i novè anys de guerra: invasió de Beòcia, caiguda d'Amfípolis, èxits de Bràsides. | ||
Llibre V | XV: desè any de guerra: mort de Cleó i Bràsides, pau de Nícies. XVI: sentiment antiespartà al Pelopònes, lliga de Mantinea, Elis, Argos i Atenes, Batalla de Mantinea i trencament de la lliga. XVII: setzè any de guerra: els diàlegs de Melos, el fat de Melos. | ||
Llibre VI | XVIII: dissetè any de guerra: la campanya siciliana, l'afer de les Hermae, la marxa de l'expedició. XIX: dissetè any de guerra: faccions a Siracusa, història d'Harmodi i Aristogitó, desgràcia d'Alcibíades. XX: dissetè i divuitè anys de guerra: inacció de l'exèrcit atenenc, Alcibíades a Esparta, setge de Siracusa. | ||
Llibre VII | XXI: divuitè i dinovè anys de guerra: arribada de Gílip a Siracusa, fortificació de Decèlia, èxits dels siracusans. XXII: dinovè any de guerra: arribada de Demòstenes, derrota dels atenencs a Epípoles, follia i obstinació de Nícies. XXIII: dinovè any de guerra: batalles a la Gran Badia, retirada i anihilació de l'exèrcit atenenc. | ||
Llibre VIII | XXIV: dinovè i vintè anys de guerra: revolta a Jònia, intervenció de Pèrsia, la guerra a Jònia. XXV: vintè i vint-i-unè anys de guerra: intrigues d'Alcibíades, retirada dels subsidis perses, cop d'estat oligàrquic a Atenes, patriotisme de l'exèrcit a Samos. XXVI: vint-i-unè any de guerra: retorn d'Alcibíades a Samos, revolta d'Eubea i caiguda dels Quatre-cents, Batalla de Cinossema. |
Sigla | Manuscrit | Localització | Data | ||
A | Codex Parisinus suppl. Gr. 255 | suppl.graec.255 | París | Bibliothèque nationale de France | s. XI-XII |
B | Codex Vaticanus graecus 126 | Vat.gr.126 | Vaticà | Biblioteca Apostolica Vaticana | s. XI |
C | Codex Laurentianus LXIX.2 | Plut.69.2[Enllaç no actiu] | Florència | Biblioteca Medicea Laurenziana | s. X |
E | Codex Palatinus Heidelbergensis 252 | Palat.252 | Heidelberg | Universitätsbibliothek Heidelberg | s.IX (finals) |
F | Codex Monacensis 430 | Cod.graec.430 | Munic | Bayerische Staatsbibliothek | s. XI |
G | Codex Monacensis 228 | Cod.graec.228 | Munic | Bayerische Staatsbibliothek | s. XIII |
M | Codex Britannicus II, 727 | Add MS 11727[Enllaç no actiu] | Londres | British Library | s. XI |
Juntament amb les Històries d'Heròdot, l'obra de Tucídides fou una de les influències fonamentals sobre la historiografia romana d'Orient.[2]