Howard P. Robertson

Howard P. Robertson

Biografia
Naixement	(en) Howard Percy Robertson 27 gener 1903 Hoquiam (Washington)
Mort	26 agost 1961 (58 anys) Pasadena (Califòrnia)
Causa de mort	mort accidental
Sepultura	Rose Hills Memorial Park, Sec. 3 Lot 1417 ^34° 00′ 52″ N, 118° 02′ 07″ O / 34.014558°N,118.035275°O / 34.014558; -118.035275
Afiliat Comité científic assessor del President
1957 – 1959
Assessor especial Comandant Suprem Aliat a Europa
1954 – 1956
Director Weapons Systems Evaluation Group
1950 – 1952
Dades personals
Altres noms	Bob Robertson
Formació	Universitat de Göttingen (1925–1927) Institut Tecnològic de Califòrnia (1923–1925) Universitat de Washington (1918–1923)
Tesi acadèmica	On the Dynamical Space-Time which Contains a Conformal Euclidean 3-Space  (1925 )
Director de tesi	Harry Bateman i Paul Sophus Epstein
Activitat
Ocupació	matemàtic, físic, professor d'universitat
Ocupador	Institut Tecnològic de Califòrnia (1947–1961) Office of Scientific Research and Development (1943–1945) National Defense Research Committee (1940–1943) Universitat de Princeton (1931–1947) Institut Tecnològic de Califòrnia (1927–1931)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables mètrica de Friedmann-Lemaitre-Robertson-Walker Relació de Schrödinger-Robertson Efecte Poynting-Robertson Model Friedmann-Robertson-Walker
Estudiant doctoral	Abraham Haskel Taub i Eugene Parker
Localització dels arxius	Institut Tecnològic de Califòrnia 10024-MS
Família
Cònjuge	Angela Turinsky
Pares	George Duncan Robertson i Anna McLeod
Premis
(1946)  Medalla presidencial al mèrit

Howard P. Robertson (Hoquiam, 27 de gener de 1903 - Pasadena, 26 d'agost de 1961) va ser un matemàtic i físic teòric estatunidenc.

Vida i Obra

Robertson va estudiar a la universitat de Washington a partir de 1918, mentre vivia a Montesano; primer va començar estudiant enginyeria, però els darrers anys es va canviar a matemàtiques. Va obtenir el màster el 1923 i el seu professor, Eric Temple Bell, el va convèncer d'anar a fer el doctorat a Caltech (l'Institut Tecnològic de Califòrnia).^[1] El 1925 va obtenir el doctorat i els dos cursos següents va ampliar estudis a Alemanya, a les universitats de Göttingen i de Múnic.^[2]

El 1927, en retornar als Estats Units, va ser assistent a Caltech, fins al 1929 en que va ser nomenat professor associat a la universitat de Princeton on va romandre fins al 1947 en que va retornar a Caltech, on va ser professor fins a la seva mort el 1961,^[3] a causa de les ferides provocades per un accident de trànsit.^[4] A part d'aquests càrrecs docents, a partir de 1939 (començament de la Segona Guerra Mundial, ve tenir diferents càrrecs de recerca militar per al govern nord-americà^[5] i, després de la guerra, per a l'OTAN.^[6] Aquesta dedicació al servei públic, va significar una reducció del seu treball de recerca en ciències pures.

Les seves aportacions científiques rauen sobre tot e n l'aplicació de la geometria diferencial i la teoria de grups a la física atòmica, a la teoria quàntica, a la relativitat general i a la cosmologia.^[7] A mitjans dels anys trenta, va demostrar que la geometria de Friedman-Robertson-Walker es l'única compatible amb el principi cosmològic relativista.^[8] El 1936, sent avaluador (referee) de la prestigiosa revista Physical Review,^[9] va rebutjar un article presentat per Albert Einstein en el que venia a negar l'existència de les ones gravitacionals.^[10] Einstein es va molestar tant,^[11] que no va tornar a publicar mai més res a la revista,^[12] però la versió de l'article que es va publicar l'any següent en una revista molt menys prestigiosa, estava profundament modificat i les seves conclusions no eren pas les mateixes.^[13]

Robertson va publicar una quarantena de treballs científics (la major part d'ells abans de 1940)^[14] entre els que destaquen els dedicats a la cosmologia. El 1968, un dels seus deixebles, Thomas Noonan, va editar les seves notes en forma de llibre amb el títol de Relativity and Cosmology (1968).

Referències

1. Greenstein, 1980, p. 343.
2. Dryden, 1961, p. 2084.
3. Anònim, 1961, p. 90.
4. Taub, 1962, p. 741.
5. Ellis, 2012, p. 2109-2110.
6. Greenstein, 1980, p. 345.
7. Greenstein, 1980, p. 346.
8. Bambi, 2021, p. 287 i ss.
9. Lalli, 2016, p. 153.
10. Kennefick, 2005, p. 43.
11. Lalli, 2016, p. 163.
12. Kennefick, 2005, p. 48.
13. Kennefick, 2005, p. 44.
14. Greenstein, 1980, p. 362-364.

Bibliografia

• Anònim «Obituary: Howard P. Robertson» (en anglès). Physics Today, Vol. 14, Num. 11, 1961, pàg. 90. DOI: 10.1063/1.3057266. ISSN: 0031-9228.
• Bambi, Cosimo. Introducción a la relatividad general (en castellà). Editorial Reverté, 2021. ISBN 978-84-291-4437-6. 
• Dryden, Hugh L. «Howard Percy Robertson, Physicist» (en anglès). Science, Vol. 134, Num. 3496, 1961, pàg. 2084. DOI: 10.1126/science.134.3496.2084. ISSN: 1095-9203.
• Ellis, George «Editorial note to: H. P. Robertson, Relativistic cosmology» (en anglès). General Relativity and Gravitation, Vol. 44, Num. 8, 2012, pàg. 2099-2114. DOI: 10.1007/s10714-012-1400-1. ISSN: 0001-7701.
• Greenstein, Jesse L. «Howard Percy Robertson». A: National Academy of Sciences. Biographical Memoirs: Volume 51 (en anglès). National Academies Press, 1980, p. 343-364. ISBN 9780309028882. 
• Kennefick, Daniel «Einstein Versus the Physical Review» (en anglès). Physics Today, Vol. 58, Num. 9, 2005, pàg. 43-48. DOI: 10.1063/1.2117822. ISSN: 0031-9228.
• Lalli, Roberto «‘Dirty work’, but someone has to do it: Howard P. Robertson and the refereeing practices of Physical Review in the 1930s» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 70, Num. 2, 2016, pàg. 151-174. DOI: 10.1098/rsnr.2015.0022. ISSN: 0035-9149.
• Taub, A.H. «H. P. Robertson 1903-1961» (en anglès). Journal of the Society for Industrial and Applied Mathematics, Vol. 10, Num. 4, 1962, pàg. 741-750. DOI: 10.1137/0110056. ISSN: 0368-4245.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Howard P. Robertson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «H.P. Robertson». American Institute of Physics. [Consulta: 6 juliol 2021]. (alemany)