Hulda-Hrokkinskinna és una saga reial. Fou escrita a partir de 1280 i relata la història dels reis noruecs des de l'entronació de Magne Olavsson al 1035 fins a la fi del regnat de Magne V de Noruega (m. 1177).
La saga es basa en l'obra de Snorri Sturluson, Heimskringla però aporta altres fonts en prosa i poesia d'una versió de Morkinskinna que no ha sobreviscut fins hui. El valor de Hulda-Hrokkinskinna és important perquè completa dades que s'ometen en Morkinskinna il·legibles per la deterioració de l'obra. S'han conservat vuit versos de poesia escàldica que no es troben en cap altre manuscrit, obra dels skalds Arnórr Bordarson, Bjodólfr Arnórsson, Bölverkr Arnórsson i Bórarinn Stuttfeldr.
Alguns antics acadèmics consideraven que Heimskringla era una obra basada en Hulda-Hrokkinskinna, una idea que recentment ha guanyat adeptes.[1]
La saga es divideix en dos manuscrits:
Hulda-Hrokkinskinna també conté històries curtes o baettir.
El text del Hulda-Hrokkinskinna fou imprés com a volum sisé i seté de Fornmanna sögur al 1831 i 1832.[2][3] La saga no es tornà a imprimir fins al 2006. La investigadora danesa Jonna Louis-Jensen feu un treball extens sobre l'obra, al 1968, publicà una edició facsímil de Hulda i al 1977 una anàlisi crítica de la saga.[4]