The Hurricane | |
---|---|
Jon Hall i Dorothy Lamour a la pel·lícula | |
Fitxa | |
Direcció | John Ford i Stuart Heisler |
Protagonistes | |
Producció | Samuel Goldwyn |
Dissenyador de producció | Richard Day |
Guió | Dudley Nichols i Ben Hecht |
Música | Alfred Newman |
Fotografia | Bert Glennon |
Muntatge | Lloyd Nosler |
Productora | Samuel Goldwyn Productions |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1937 |
Durada | 102 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | The Hurricane (en) |
Gènere | cinema de catàstrofes, drama, cinema de presons, cinema d'acció i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Polinèsia Francesa |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar al millor actor secundari (1938) Oscar a la millor adaptació musical (1938) Oscar al millor so (1938)
|
Premis | |
Huracà sobre l'illa (títol original: The Hurricane) és una pel·lícula de 1937 estatunidenca ambientada als mars del sud, dirigida per John Ford i produïda per Samuel Goldwyn Productions. El clímax presenta un "huracà" generat mitjançant efectes especials. És protagonitzada per Dorothy Lamour i Jon Hall, amb Mary Astor, Raymond Massey i John Carradine. James Norman Hall, l'oncle de Jon Hall, va coescriure la novel·la homònima en què es basa la pel·lícula. Està doblada al català.[1]
Un mariner polinesi empresonat injustament després de defensar-se d'un atac és perseguit implacablement pel governador francès de la seva illa.
L'actor Jon Hall havia aparegut en diversos papers amb diferents noms. Va mantenir el nom de "Jon Hall" durant la resta de la seva carrera.
La pel·lícula va ser nominada a tres premis de l'Acadèmia, guanyant en la categoria al millor so.[2]
El crític del New York Times, Frank S. Nugent, va elogiar l' efecte especial climàtic creat per James Basevi, afirmant: "És un huracà fer-te volar des de la fossa de l'orquestra fins al primer pis. És un huracà per filmar els teus ulls amb deriva, per colpejar-te les orelles amb el seu tro, per agafar-te al cor i enviar el teu diafragma saltant sobre la teva costella flotant cap a la regió just al sud de les teves amígdales".[3] Va felicitar les actuacions de tots els actors principals amb l'excepció de Hall, el Terangi del qual va ser descrit com "un Tarzan competent".[3] Nugent també va criticar el ritme desigual, però al final, va caracteritzar la pel·lícula com "un dels espectacles més emocionants que ha proporcionat la pantalla aquest any".[3]
A les seves memòries La tregua, Primo Levi va relatar la seva experiència veient Huracà sobre l'illa, entre altres pel·lícules, mentre estava internat en un camp de trànsit soviètic a Starye Dorogi després del Segona Guerra Mundial. L'audiència de les tropes soviètiques, antics presoners de guerra i supervivents de l'Holocaust (inclòs Levi) es va tornar cada cop més rebel a mesura que avançava la pel·lícula, culminant amb el que Levi va anomenar un "aquelarre " quan l'huracà va aparèixer a la pantalla. A l'estret teatre es va desencadenar una baralla, durant la qual alguns dels efectius van intentar enfilar-se per pals per arribar a habitacions ocupades per dones, adjacents al balcó. Diverses de les italianes van pujar les escales corrents per venir a la defensa de les dones, allunyant els pals del balcó. A causa del frenesí, el projeccionista va decidir parar la pel·lícula abans del final, per a consternació de Levi (recordava la pel·lícula com "una pel·lícula americana força bona dels anys trenta").
El 1979 es va estrenar un remake d'aquesta pel·lícula, dirigit per Jan Troell i protagonitzat per Jason Robards Jr. i Mia Farrow. La pel·lícula de 1974 feta per a televisió, amb el mateix títol i temàtica, Hurricane, no té cap connexió amb la producció de 1937.