Huy

Huy

Huy (fr) Hu (wa) Hoei (nl)
Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
50° 31′ N, 5° 14′ E / 50.52°N,5.23°E / 50.52; 5.23
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte d'Huy
Capital	Huy
Conté la subdivisió	Ben-Ahin Huy Tihange ^(en)
Població humana
Població	21.293 (2018) (446,02 hab./km²)
Idioma oficial	francès (oficial)
Geografia
Superfície	47,74 km²
Altitud	79 m
Limita amb	Wanze Marchin Modave
Dades històriques
Esdeveniment clau 1595 Siege of Huy ^(en)
Organització política
• Mayor of Huy ^(en)	Christophe Collignon (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4500
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	085
Altres
Agermanament amb	Compiègne (1959–) Vianden (1964–) Arona (1966–) Natitingou (1987–) Vélingara ^(en) (1993–) Tienen (1993–)
Lloc web	huy.be

Huy (en való Hu^[1], en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Al setembre 2009 tenia 20.750 habitants, l'1 de gener del 2015 la població ja havia pujat cap als 21 354.^[2]

Història

La Col·legiata Notre-Dame.

La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu Mosa per al transport i el seu afluent el Hoyoux als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany.

El 1066, Teoduí de Baviera, el príncep-bisbe de Lieja va decidir de construir una col·legiata. La gent de Huy ha de vendre la meitat dels seus béns mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una bona vila. El 1328 va anexionar el barri de Statte a l'altre riva del Mosa, un important centre d'artesania (molins, forges…).

Al segle xv, a poc a poc el castell, construït a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i té un rol major en la defensa de la ciutat. El 1689, durant el regne de Joan Lluís d'Elderen, l'exèrcit francès va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy, a tall de represàlies perquè el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El 1715 es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcció de les seves cases.

La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. El 1818, es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El 1830 la ciutat esdevé belga.

Nuclis

Ben-Ahin, Huy, Statte, Tihange i Neuville-sous-Huy.

• 
  Font a la plaça major
  (Place du Marché)
• 
  Un carrer vell
• 
  Ciutadella

Monuments i llocs d'interés

• La Col·legiata de la Mare de Déu (Notre-Dame de Huy)
• Abadia de Neufmoustier
• La ciutadella

Huy i la ciutadella
vistes des del riu Mosa.

Referències

1. Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337
2. «Registre de la població belga». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 15 novembre 2009].