Hygrophorus eburneus | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Hygrophoraceae |
Gènere | Hygrophorus Fr., 1836 |
Tipus taxonòmic | Hygrophorus eburneus |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Hygrophorus és un gènere d'agaràcies de la família de les higroforàcies. Totes les espècies són terrestres i ectomicorrítiques (formen una associació amb arbres vius) i es troben habitualment en boscos. Es reconeixen a tot el món unes 100 espècies, de les quals algunes són comestibles i es posen a la venda als mercats locals.[1][2]
Als Països Catalans, les espècies viscoses comestibles d'aquest gènere es coneixen popularment amb el nom de llenega, mucosa o pegalosa,[3][4] i els secs o poc viscosos com a carlets o escarlets.[5]
Hygrophorus va ser publicat per primera vegada el 1836 pel micòleg suec Elias Magnus Fries. El nom genèric deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + φόρος (= portador), en referència als taps prims que es troben en moltes espècies.[6] Fries (1849) va dividir posteriorment el gènere en tres subgèneres: Limacium, Camarophyllus i Hygrocybe. L'últim d'aquests ara es reconeix com a gènere per dret propi, però fou freqüentment inclòs a Hygrophorus fins als anys 70.[7] Camarophyllus (espècie tipus Hygrophorus camarophyllus) i Limacium també es van elevar al rang de gènere, però es consideren sinònims de Hygrophorus.[8][9][10] Camarophyllus sensu Singer (basat en Hygrocybe pratensis) és, però, un sinònim de Hygrocybe (o Cuphophyllus).
Recents investigacions moleculars, basades en l'anàlisi cladística de seqüències d'ADN, suggereixen que Hygrophorus (menys Hygrocybe) és un gènere monofilètic (i per tant, natural). Però fins ara només se n'han seqüenciat algunes poques espècies.[11]
La majoria de les espècies inicialment adscrites al gènere Hygrophorus han estat transferides al nou gèner Hygrocybe. Això inclou Hygrocybe conica, H. punicea i H. psittacina.
L'espècie tipus per al gènere és Hygrophorus eburneus (Bull.) Fr. (1838)
Altres espècies són:
Les espècies d'Hygrophorus són ectomicorrítiques, la majoria formant associacions amb arbres (sobretot amb planifòlies i coníferes) i, per tant, es troben típicament als boscos. Molts semblen ser hostes específics, Hygrophorus cossus, per exemple, que es produeixen amb roure, i H. speciosus amb làrix.[7][12]
Els bolets d'algunes espècies es consideren comestibles, i es consumeixen localment (de vegades es venen als mercats) a Espanya i l'est d'Europa, la Xina i el Bhutan i Amèrica Central.[13] És el cas per exemple de la llenega negra a Catalunya, coneguda simplement per llenega.
Encara no s'ha publicat cap monografia completa del gènere. Tanmateix, a Europa, les espècies d'Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites en una guia italiana per Candusso (1997).[12] Les espècies europees també han estat cobertes, més breument, per claus descriptives franceses per Bon (1990).[14] Arnolds (1990) va il·lustrar i descriure espècies holandeses.[15] No s'han publicat guies modernes equivalents per a Amèrica del Nord, la més recent va ser per part de Hesler & Smith (1963).[7] Hi ha, però, una guia d'espècies californianes de Largent (1985).[16] A Austràlia, les espècies Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites per Young (2005)[17] i a Nova Zelanda per Horak (1990).[18]