Hymenachne
 Hymenachne amplexicaulis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Hymenachne P.Beauv. |
.svg){kind=icon}
Hymenachne és un gènere de plantes de la família de les poàcies.[1] És originari de les regions tropicals. Comprèn 38 espècies descrites i d'aquestes, solament 5 acceptades.[2]
Descripció
[modifica]Són plantes perennes altes, aquàtiques o paludícoles; tiges llargament decumbents des de bases arrelades, els entrenusos plens d'aerènquima estavellat, glabres; plantes hermafrodites. Beines glabres però ciliades; lígula una membrana; làmines linear-lanceolades a estretament lanceolades, aplanades, glabres, cordades a la base. Inflorescència una panícula terminal densa, estretament cilíndrica o espiciforme; espiguetes lanceoloides, acuminades, comprimides dorsalment, amb 2 flòsculs; desarticulació per sota de les glumes; gluma inferior 1-3-nervia, ovada, un entrenús de la raquilla diferent entre les glumes, gluma superior i lema inferior més llargues que el flòscul superior, subiguals o més freqüentment la lema una mica més llarga que la gluma, 3-5-nervis, agudes a curtament aristades; flòscul inferior estèril; pàlea inferior absent; flòscul superior bisexual; lema superior lanceolada, cartàcia, llisa i glabra, molt feblement nervada, els marges prims, no enrotllats; pàlea superior gairebé tan llarga com la lema superior i similar en textura; lodículas 2; estams 3; estils 2. Fruit una cariopsi; embrió ca 1/3 la longitud de l'espigueta, fil curtament el·líptic.[3]
Taxonomia
[modifica]El gènere va ser descrit per Ambroise Marie François Joseph Palisot de Beauvois i publicat a Essai d'une Nouvelle Agrostographie 48. 1812.[3] L'espècie tipus és: Hymenachne myuros (Lam.) P. Beauv.
- Etimologia
El nom del gènere deriva de les paraules gregues himen (membrana) i achne (palla), al·ludint a les glumes membranoses, lemes i pàleas.
Espècies acceptades
[modifica]A continuació es brinda un llistat de les espècies del gènere Hymenachne acceptades fins a abril de 2014, ordenades alfabèticament. Per a cadascuna s'indica el nom binomial seguit de l'autor, abreujat segons les convencions i usos.
- Hymenachne amplexicaulis (Rudge) Nees
- Hymenachne assamica (Hook.f.) Hitchc.
- Hymenachne donacifolia (Raddi) Chase
- Hymenachne patens L.Liou
- Hymenachne wombaliensis Vanderyst ex Robyns
Referències
[modifica]- ↑ Watson L, Dallwitz MJ. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World, 2008. [Consulta: 25 febrer 2010].
- ↑ Hymenachne en The Plant List
- ↑ 3,0 3,1 «Hymenachne». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 25 abril 2014].
Bibliografia
[modifica]- Espejo Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010 Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Hitchcock, A. S. 1909. Catalogue of the Grasses of Cuba. Contr. U.S. Natl. Herb. 12(6): 183–258, vii–xi. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
- Longhi-Wagner, H. M., V. Bittich, M. d. G. L. Wanderley & G. J. Shepherd. 2001. Poaceae. 1: 1–292. In M. G. L. Wanderly, G. J. Shepherd & A. M. Giulietti Fl. Fanerog. Estado São Paulo. Editora Hucitec, São Paulo.
- McClure, F. A. 1955. Bamboos. In: J. R. Swallen, (ed.), Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(2): 38–331.
- Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in Use
- Morales, J. F. 2003. Poaceae. 93(3): 598–821. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (editors) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Morrone, O. N., A. M. Antón & F. O. Zuloaga. 1995. Axonopus. Fl. Fan. Argent. 19(1): 11–16.
