Una hèrnia de Morgagni vista en una radiografia de tòrax. | |
Tipus | malaltia del diafragma, hèrnia diafragmàtica, trastorn congènit, defecte de desenvolupament genètic, rar, durant l’embriogènesi, malaltia respiratòria genètica rara i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | genètica mèdica i pediatria ![]() |
Patogènesi | |
Associació genètica | ZFPM2 ![]() |
Afecta | diafragma ![]() |
Causa de | asfíxia neonatal ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | LB00.0 ![]() |
CIM-10 | Q79.0 |
CIM-9 | 756.6 |
Recursos externs | |
OMIM | 142340, 610187 i 222400 ![]() |
DiseasesDB | 32489 ![]() |
MedlinePlus | 001135 ![]() |
eMedicine | 978118 ![]() |
Patient UK | Congenital-Diaphragmatic-Hernia ![]() |
MeSH | D065630 ![]() |
Orphanet | 2140 ![]() |
UMLS CUI | C0235833, C1857284 i C0265699 ![]() |
DOID | DOID:3827 ![]() |
L'hèrnia diafragmàtica congènita, (HDG) o hèrnia congènita del diafragma és una malformació congènita en la qual existeix una hèrnia diafragmàtica. Aquesta obertura permet que part dels òrgans abdominals (estómac, fetge i intestins) ocupin part de la cavitat toràcica prop dels pulmons. Aquesta tipologia d'hèrnia necessita cirurgia pediàtrica la qual està dirigida a intervenir i solucionar les alteracions que pateixen els nens al moment de néixer.
Una hèrnia diafragmàtica es produeix per una unió inapropiada de les estructures internes durant el desenvolupament fetal. D'aquesta manera, certs òrgans (estómac, intestí prim, fetge i ronyó) poden ocupar espai a la cavitat toràcica i, per aquest motiu es produeix una hipoplàsia pulmonar (un desenvolupament disminuït dels pulmons).
L'hèrnia diafragmàtica congènita és desconeguda i radica en diverses formes, com una síndrome genètica relacionat amb altres malformacions o bé es pot presentar com una malaltia aïllada. La mitjana estadística d'aparició d'aquesta malaltia es presenta en 1 de cada 2200 a 1 de cada 5000 gestacions.
Durant la vida fetal, el fetus no empra els pulmons per respirar i la HDC no suposa cap risc durant l'embaràs. El problema sorgeix, immediatament després del part, doncs els pulmons del nadó no tenen la capacitat suficient per respirar i obtenir l'oxigen necessari per a viure (és a dir: una insuficiència respiratòria, aguda, que pot dur a la mort del nadó).
Un cop completat l'avaluació inicial de les proves l'equip mèdic planificarà diverses opcions: