Héctor Olivera

Plantilla:Infotaula personaHéctor Olivera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Olivos (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0647055 Allocine: 226477 Allmovie: p105055 TMDB.org: 52121 Modifica el valor a Wikidata

Héctor Emilio Olivera (Olivos, Buenos Aires, 5 d'abril de 1931) és un productor, guionista i director de cinema argentí. És un dels cineastes més reconeguts de la seva generació en particular i del cinema del seu país en general.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va estudiar primer en el Liceu militar, fins que als catorze anys va ser portat per la seva mare a Estudis Baires. Als setze anys va començar la seva carrera com a segon ajudant de direcció a La gran tentación, pel·lícula en la qual treballaven Carlos Cores i Elisa Christian Galvé, entre altres.

En 1950 va començar a treballar amb Eduardo Bedoya a Artistas Argentinos Asociados en la part de producció. Al costat de directors com Mario Soffici, Tulio Demicheli, Carlos Rinaldi i Luis César Amadori va anar aprenent sobre cinema, la qual cosa va possibilitar el seu ascens a productor executiu independent. Amb Fernando Ayala crea la productora Aries Cinematográfica Argentina. Olivera es va ocupar de la producció i Ayala de la direcció. Comencen a treballar en 1958 amb la filmació d' El Jefe, sent Olivera coproductor.

Després de diverses pel·lícules en les quals ocupava càrrecs de producció i que van ser dirigides per Ayala, entre elles la cèlebre Paula cautiva, es va iniciar en la direcció amb un film menor, Psexoanálisis. Després de diversos llargmetratges, comencen les seves obres cims amb La Patagonia rebelde (basada en un llibre d'Osvaldo Bayer sobre els successos de la Patagònia rebel de 1921) i El muerto. També comença a accentuar-se la censura, sobretot durant l'època en què Miguel Paulino Tato va ser censor del govern peronista de María Estela Martínez.

Després arribarien La Noche de los Lápices, una altra obra de qualitat; El caso María Soledad, sobre l'assassinat de María Soledad Morales, i Una sombra ya pronto serás guanyadora de 5 premis Cóndor de Plata i basada en la novel·la homònima d'Osvaldo Soriano. A Antigua vida mía, basada en la novel·la de Marcela Serrano, li segueix Ay, Juancito (2004), centrada en la figura de Juan Duarte, el germà d'Evita, esposa de Juan Domingo Perón. Aquesta pel·lícula va obtenir dos premis Còndor de Plata al Millor Actor Revelació (Adrián Navarro) i Millor Vestuari (Horace Lannes) i va ser premiada al Festival Internacional de Cinema del Caire.

A televisió va dirigir la sèrie basada en el conte de Jorge Luis Borges, El evangelio según Marcos en coproducció amb Televisión Española. Després va realitzar Nueve lunas (director i productor), De poeta y de loco, Archivo negro, Laura y Zoe i La defensora.

El 1996 va rebre el premi Cóndor de Plata a la trajectòria que entrega l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina. El 2001 va rebre el Premi Konex - Diploma al Méritro per la seva trajectòria com a Productor en l'última dècada.

L'any 2013 va ser declarat personalitat destacada de la Cultura de la Ciutat de Buenos Aires.

Vida personal

[modifica]

En els anys '50 Olivera va tenir un breu romanç amb l'actriu Gilda Lousek, segons va revelar en la seva autobiografia. En 1966 es va casar amb Beba Etchebehere, filla del director de fotografia Alberto Etchebehere, amb qui va tenir tres fills: el també realitzador Javier, Marcos i Andrés. En 1984 va néixer Clara, la seva quarta filla, producte d'una relació extramatrimonial amb la seva secretària. En 1985 va començar a sortir amb Dolores Bengolea, reneboda de Victoria Ocampo[3][4]amb qui es va casar en 1993 i va tenir a la seva cinquena filla, Serena, nascuda aquest mateix any.

En la seva autobiografia Fabricantes de sueños (2021), Olivera conta que durant alguns anys va ser amant de Fernando Ayala, el seu productor, amic i company a qui va conèixer en la pel·lícula Allá en el setenta y tantos (1945) i amb qui va fundar la llegendària productora Aries.[5][6]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Director
Assistent de director
Productor
Argument

Televisió

[modifica]
Any Títol Canal
1993 El evangelio según marcos Televisión Española
1994-1995 Nueve lunas Canal 13
1996 De poeta y de loco
1997 Archivo negro
1998 Laura y Zoe
2012 La defensora Televisión Pública Argentina

Publicacions

[modifica]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Breve historia del Cine argentino Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. Claqueta.es
  2. ↑ Héctor Olivera fue homenajeado por La Nona en el Festival de Tandil - 2009 Arxivat 2019-12-15 a Wayback Machine., elcine.ws
  3. ↑ [enllaç sense format] https://www.lanacion.com.ar/economia/campo/dolores-bengolea-entre-los-angus-las-lavandas-y-los-recuerdos-de-cortazar-y-victoria-ocampo-nid03052021/
  4. ↑ [enllaç sense format] https://www.diariodepuan.com.ar/2008/03/un-sueno-hecho-realidad/
  5. ↑ Trerotola, Diego. «¡De película! Héctor Olivera revela su relación con Fernando Ayala | En su autobiografía, "Fabricante de sueños"», 1612460334. [Consulta: 9 febrer 2021].
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/personajes/hector-olivera-el-cine-me-dio-y-me-quito-todo-pero-no-me-quejo-es-parte-de-las-reglas-del-juego-nid24022021/