| |||||||
Tipus de missió | sonda espacial i nau espacial de demostració tecnològica | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Agència Espacial Japonesa | ||||||
NSSDCA ID | 2010-020E | ||||||
Núm. SATCAT | 36577 | ||||||
Durada de la missió | ~ 5 anys | ||||||
Propietats de la nau | |||||||
Fabricant | NEC Space Technologies (en) | ||||||
Massa | |||||||
Dimensions | 1,6 () × 0,9 () m vela solar: 14 () × 14 () m | ||||||
Inici de la missió | |||||||
| |||||||
Vehicle de llançament | H-IIA | ||||||
Contractista | Mitsubishi Heavy Industries | ||||||
Fi de la missió | |||||||
Últim contacte | 20 maig 2015 | ||||||
Activitat orbital
| |||||||
IKAROS és una sonda espacial experimental, impulsada parcialment mitjançant una vela solar. Fou llançada per l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) el 20 de maig de 2010 juntament amb la sonda PLANET-C.[1] El destí d'ambdues sondes és el planeta Venus.
El nom "IKAROS" pretén ser un acrònim de "Kite-Accelerated Interplanetary spacecraft by Radiation from the Sun",[2] ("Nau-Vela Interplanetària Accelerada per la Radiació del Sol"). El nom també fa referència a Ícar, el personatge mitològic que va intentar volar fins al Sol.
El llançament tingué lloc el 20 de maig de 2010 des del Tanegashima Space Center mitjançant un coet H-IIA.[3]
La sonda viatjà fins a Venus, convertint-se així en la primera sonda impulsada parcialment per aquesta tecnologia. Aquesta missió pretenia demostrar la viabilitat d'un motor híbrid que combini l'impuls de la vela solar amb el de propulsió iònica. Ambdós tipus de propulsions utilitzen l'energia captada pels panells solars de la pròpia vela.[1]
El 8 de desembre de 2010, IKAROS passà a 80.000 km de Venus.[4][5][6][7]