ISO 3103 és un estàndard publicat per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (coneguda com a ISO), especificant el mètode estandaritzat per elaborar te possiblement mostrejat pels mètodes estandarditzats descrits a l'ISO 1839.[1] Va ser establert originalment el 1980 com a BS 6008:1980 per la British Standards Institution i se'n va publicar una revisió el desembre de 2019 com a ISO/NP 3103.[2] Va ser produït per l'ISO Technical Committee 34 (Productes alimentaris), Sub-Comitè 8 (Te).
La sinopsi diu el següent:
El mètode consisteix en l'extracció de substàncies solubles de la fulla de te seca continguda en un recipient de porcellana o terrissa, mitjançant l'afegit d'aigua bullint, abocant el licor en un bol de porcellana blanca o terrissa, examinant les propietats organolèptiques de la fulla infusionada, i del licor amb o sense llet, o ambdues.
Aquesta norma no pretén definir el mètode adequat per a elaborar te destinat al consum general, sinó més aviat documentar un procediment d'elaboració de te on es poden fer comparacions sensorials significatives. Un exemple d'aquesta prova seria un tast per establir la mescla de tes escollida per a una marca en particular per tal de mantenir una degustació coherent de la beguda elaborada de collita a collita.
L'obra va ser la guanyadora del Premi Ig Nobel de Literatura el 1999.[3]
Per mantenir uns resultats coherents, les recomanacions donades per l'estàndard són les següents:
El protocol ha estat criticat per ometre qualsevol menció de preescalfament de la tetera.[4] Irlanda va ser l'únic país que va presentar objeccions i ho va fer adduïnt motius tècnics.[5]
Tom Scott va assenyalar que la gent normalment interpreta l'estàndard com una forma prescriptiva de fer el te. També va afirmar que l'estàndard està destinat a permetre que la gent creï un te "decent".[6]