L'ISO/CEI 646 (ICS n°35.040) és una norma ISO qui des del 1972 va especificar els codis de caràcters gràfics codificades sobre 7 bits a partir dels quals diverses normes nacionals han derivat.[1] La més coneguda d'entre elles és la variant estatunidenca, comunament (però impròpiament) designada «ASCII». L'ISO 646 és igualment anomenat com l'«Alfabet internacional de referència n°5» (AIR5), «Alfabet internacional n°5» (AI5) o encara (en anglès) «International Alphabet No. 5» (IA5).
La taula següent mostra el conjunt de caràcters ISO/IEC 646. Les cèl·lules ombrejades en gris indiquen punts de codi amb glifs de caràcter que varien d'una regió a l'altra. Les entrades amb un fons blau són de caràcters de control.
|
x0 |
x1 |
x2 |
x3 |
x4 |
x5 |
x6 |
x7 |
x8 |
x9 |
xA |
xB |
xC |
xD |
xE |
xF
|
| 0x
|
Caràcters de control
|
| 1x
|
| 2x
|
Espai |
! |
"
|
0x23
|
0x24 |
% |
& |
' |
( |
) |
* |
+ |
, |
- |
. |
/
|
| 3x
|
0 |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
: |
; |
< |
= |
> |
?
|
| 4x
|
0x40 |
A |
B |
C |
D |
E |
F |
G |
H |
I |
J |
K |
L |
M |
N |
O
|
| 5x
|
P |
Q |
R |
S |
T |
U |
V |
W |
X |
Y |
Z
|
0x5B
|
0x5C
|
0x5D
|
0x5E |
_
|
| 6x
|
0x60 |
a |
b |
c |
d |
e |
f |
g |
h |
i |
j |
k |
l |
m |
n |
o
|
| 7x
|
p |
q |
r |
s |
t |
u |
v |
w |
x |
y |
z
|
0x7B
|
0x7C
|
0x7D
|
0x7E
|
|
Algunes variants estatals de l'ISO 646 són:
Altres estàndards propietaris, no vinculats a cap estàndard estatal, i aprovats per a ús internacionals per algun comitè d'estandardització són:
Variants del joc de caràcters ASCII que no són ISO 646
[modifica]Hi ha alguns jocs de caràcters de 7 bits que, oficialment, no són part de l'estàndard ISO 646. Alguns exemples són:
- ELOT 927, grec 7 bits,. L'alfabet grec es troba a les posicions 0x61–0x71 i 0x73–0x79, sobre les lletres llatines minúscules.
- KOI-7 o Short KOI, ciríl·lic 7 bits,. Els caràcters cirĺl·lics es troben a les posicions 0x60–0x7E, sobre els lletres llatines minúscules. Foren substituïts per variants del KOI-8.
- SI 960, hebreu 7 bits. L'alfabet hebreu es troba a les posicions 0x60–0x7A, sobre les lletres llatines minúscules (i l'accent greu per a l'àlef). L'hebreu codificat en 7 bits s'emmagatzemà sempre en l'ordre visual. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és a dir amb les lletres hebrees a 0xE0–0xFA, és el joc ISO 8859-8.
- ASMO 449, àrab 7 bits. L'alfabet àrab es troba a les posicions 0x41–0x5A i 0x60–0x6A, sobre les lletres majúscules i minúscules. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és el joc ISO 8859-6.
- ↑ Roman Czyborra. «ISO-646» (en anglès), 1998. [Consulta: 12 febrer 2009].