Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Jacopo de Fazio c. 1228 Varazze (Itàlia) |
Mort | 13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys) Gènova (Itàlia) |
Sepultura | San Domenico (en) |
Arquebisbe de Gènova | |
1292 – juliol 1298 ← Opizo (en) – Porchetto Spinola (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia i activitat literària |
Ocupació | bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), arquebisbe, escriptor, cronista, sacerdot catòlic, teòleg, traductor |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Consagració | Latino Malabranca Orsini |
Enaltiment | |
Festivitat | 13 de juliol |
Obra | |
Obres destacables
| |
Iacopo o Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.[1] Va ser proclamat beat e 1816.
Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec el 1244 i el 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.
El 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, el 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.
La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle xiii, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n feu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l'any 1494.
També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).
Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.