En filosofia la identitat és la relació que tota entitat manté només amb si mateixa.[1]
La identitat pròpiament es refereix a la identitat numèrica, com diferent de la semblança exacta o identitat qualitativa.[1] En canvi, la identitat numèrica es dona quan no hi ha pròpiament dues entitats, sinó una de sola que potser duu dos noms.[1] D'acord amb el principi d'identitat dels indiscernibles, dues entitats no poden compartir totes les seves qualitats i ser tanmateix numèricament diferents.[1]
Diferents tipus d'entitats tenen criteris diferents per determinar la identitat numèrica.[2] Per exemple, en matemàtiques, dues entitats són idèntiques si i només si en tots els seus elements es verifiquen el mateix. En canvi, als clubs, els membres poden canviar i el club romandre el mateix. Els criteris d'identitat moltes vegades són difusos i condueixen a paradoxes, com la paradoxa sorites o la paradoxa de Teseu.
La relació d'identitat numèrica és una relació d'equivalència, simètrica, reflexiva i transitiva.[2] Tanmateix, de vegades els filòsofs han proposat criteris d'identitat que no respecten totes aquestes propietats.[2]