Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Елизавета Петровна Поскрёбышева 20 febrer 1962 Moscou (Rússia) |
Mort | 25 desembre 2016 (54 anys) mar Negra |
Causa de mort | mort accidental |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Altres noms | Доктор Лиза |
Formació | Universitat Dartmouth (–1991) Universitat Nacional Russa de Recerca Mèdica (–1986) |
Activitat | |
Ocupació | metgessa, activista pels drets humans, socialité, figura pública |
Ocupador | primer hospital de Moscou |
Membre de | |
Família | |
Família | Família Glinka |
Mare | Galina Poskrióbixeva |
Premis | |
Lloc web | doctorliza.ru |
Ielizaveta Petrovna Glinka (rus: Елизаве́та Петро́вна Гли́нка, coneguda també com a Dóktor Liza (rus: До́ктор Ли́за); 20 de febrer de 1962 – 25 de desembre del 2016) fou una treballadora humanitària i activista benèfica russa. Va ser guardonada tres vegades amb premis estatals pel seu treball. Glinka va morir en un accident d'un vol militar rus el 2016.[1]
Glinka va néixer a Moscou. El seu pare va servir amb les forces armades, mentre que la seva mare, Galina Ivànovna Poskróbixeva, era metgessa, a més de presentadora de televisió i escriptora de llibres de cuina i enciclopèdies.[2] Va estudiar a l'Institut Nacional Rus d'Investigació Mèdica de Moscou, on es graduaria en anestesiologia pediàtrica. El 1986 va emigrar als Estats Units, on va estudiar cures pal·liatives i es va involucrar en el treball a hospicis. En tornar a Rússia, va treballar al Primer Hospici de Moscou, després de la qual cosa es va traslladar a Ucraïna.[3]
El 1999, a Kíev, va fundar un hospici per a hospital del càncer a Kíev. Va ser membre de la junta del Fons de Beneficència Hospici de Vera a Moscou, i fundadora i presidenta de la Fundació Americana VAL Hospici Internacional.[4][5][6]
El 2007 va fundar una ONG humanitària anomenada Spravedlívaia pómoix, rus: Справедливая помощь (en català, "Ajuda justa").[3] L'organització proporciona suport financer i assistència mèdica als pacients terminals de càncer, persones amb baixos ingressos i persones sense sostre.[3] L'any 2010, l'organització va recopilar i distribuir ajudes per a víctimes d'incendis forestals i, el 2012, per a aquells que van perdre les seves llars després d'inundacions a Krimsk, krai de Krasnodar.[7]
El gener de 2012, Glinka, juntament amb altres 15 figures de mitjans i activistes de l'oposició, incloent Borís Akunin, Leonid Parfiónov, Iuri Xevtxuk, Liudmila Ulítskaia, Dmitri Bikov i Serguei Parkhómenko va fundar la Lliga dels electors, rus: Лига избирателей Liga izbiràtelei, com a reacció a les a les protestes del país contra els resultats electorals.[8] Els seus objectius declarats incloïen l'observança dels drets electorals, l'organització de marxes massives, la formació d'observadors i la publicació de les comissions electorals, incloses les llistes negres. Poc després va arribar una inspecció fiscal no planificada a les oficines d'"Ajuda justa". Com a resultat, tots els actius financers es van congelar durant un període. El dia 1 de febrer els actius es van desbloquejar i el Fons va continuar la seva tasca.[9]
El mateix any Glinka es va convertir en membre del comitè civil federal de Plataforma Cívica i va donaer suport a Mikhaïl Prókhorov durant les eleccions presidencials russes de 2012.[10] Des del novembre de 2012, Glinka fou membre del Consell Presidencial de Rússia per a les Institucions i els Drets Humans de la Societat Civil.[11]
Des del començament del conflicte armat a l'est d'Ucraïna va prestar assistència a les persones que viuen en zones de la RPD i la RPL.[7] Els va traslladar a hospitals de Moscou o Sant Petersburg, on podrien rebre atenció mèdica. S'estima que va viatjar més de 20 vegades a les zones de conflicte i va salvar uns 500 nens.[7] Els nens es van traslladar a la frontera estatal sense el permís de les autoritats, fet que li va comportar acusacions de segrest de nens per part de funcionaris governamentals d'Ucraïna.[1] La resposta de Glinka va ser que la política era irrellevant en matèria de vida i mort.[7]
La seva organització també fou activa a l'hora de proporcionar material mèdic, equips i aliments als hospitals de Donetsk i Luhansk, però Glinka es va queixar sempre que els controls de duanes dels seus convois de camions eren lents i inútils i que retardaven el lliurament dels subministraments.[12][13] Malgrat les afirmacions de l'OTAN que Rússia subministrava armes pesants i tropes regulars als separatistes pro-russos a Ucraïna, Glinka va dir que no va veure mai tropes russes a Donetsk i que el que hi havia era una guerra civil en curs.[14][15] També va lliurar medicació a la pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko durant la seva vaga de fam mentre estava empresonada a Rússia.[16]
Glinka també era coneguda per la seva postura anti-eutanàsia; a l'octubre de 2016, va comentar sobre l'esborrany dels Països Baixos que legalitzava l'eutanàsia, i va afirmar que la proposta de llei era "demoníaca".[17]
Glinka i el seu treball van ser objecte d'una pel·lícula documental de Ielena Pogrebíjskaia.[3] El 2012, Glinka fou guardonada amb l'Orde de l'Amistat, i el 2015 amb la Medalla "per la beneficència".[18] Al desembre l'any 2016 el president rus Vladímir Putin li van lliurar un altre premi nacional, el Premi Estatal de la Federació Russa, pels seus èxits destacats en la caritat i activitats de drets humans.[3][7]
Glinka va morir en un accident d'aviació el 25 de desembre del 2016, mentre viatjava a Latakia per lliurar material mèdic a l'hospital de la Universitat de Tixrin.[3]
Fou identificada per un examen d'ADN el gener de 2017.[19] El 16 de gener de 2017, després del funeral a la Catedral de l'Assumpció del Monestir de Novodévitxi, Moscou, fou enterrada al cementiri de Novodévitxi de la mateixa ciutat.[20]
Glinka estava casada l'advocat nord-americà d'origen rus Gleb Glébovitx Glinka.[4] La parella tenia tres fills: (dos de propis, Konstantín i Aleksei, i un fill d'acollida, Ilià), els més grans Konstantín i Aleksei viuen als Estats Units. El jove Ilià viu a Saràtov.[4][21]