Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Pellegrino Danti Rainaldi 30 abril 1536 (<29 abril 1536) Perusa (Estats Pontificis) |
Mort | 19 octubre 1586 (50 anys) Alatri (Estats Pontificis) |
Sepultura | Concatedral de Sant Pau Apòstol 41° 43′ 30″ N, 13° 20′ 39″ E / 41.725°N,13.3442°E |
Bisbe diocesà Alatri | |
14 novembre 1583 – 1586 ← Pietro Franchi Giannuzzi – Bonaventura Furlani → Diòcesi: bisbat d'Alatri | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Reforma del calendari |
Activitat | |
Lloc de treball | Florència Bolonya Roma |
Ocupació | bisbe catòlic (1583–), catedràtic, cosmògraf, filòsof, sacerdot catòlic, cartògraf, matemàtic, astrònom |
Ocupador | Universitat de Bolonya (1575–1580) Universitat de Pisa (1569–1571) |
Membre de | |
Professors | Giulio Danti |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Consagració | Innocenci IX |
Família | |
Pares | Giulio Danti i Biancafiore degli Alberti |
Germans | Vincenzo Danti Girolamo Danti |
Parents | Pier Vincenzo Rainaldi "Danti", avi patern Teodora Danti, tia paterna |
Ignazio o Egnatio Danti (nom de naixement: Pellegrino Rainaldi) va ser un matemàtic i cartògraf italià, del segle xvi.
Ignazio Danti va néixer en una família d'artistes amb habilitats matemàtiques; tant el seu pare com el seu avi eren arquitectes i orfebres i tenien com a malnom Danti malgrat tenir com cognom Rainaldi.[1] El seu nom de bateig va ser, doncs, Pellegrino Rainaldi, però a més d'utilitzar normalment el malnom en lloc del cognom, també va canviar el seu nom per Ignazio quan va entrar en l'orde dels dominics. El seu pare i una tia, anomenada Teodora, van ser els seus mestres de petit.
El 1555 va ingressar als dominics i va seguir estudis a la universitat de Perusa, inclinant-se per l'estudi de les matemàtiques, l'astronomia i la cartografia, a més de la teologia que havia d'estudiar com frare dominic.
El seu germà, Vincenzo, sis anys més gran era un escultor reconegut a la cort dels Mèdici. Probablement per això, Cosme I de Mèdici el va cridar a la cort florentina per a ser cosmògraf de la cort[2] A Florència, Danti vivia al convent dominic de Santa Maria Novella on va dissenyar el 1574 l'esfera armil·lar i el gnòmon que es troben a esquerra i dreta de la façana[3] i la coneguda meridiana solar que projecta la llum solar a l'interior del temple.
El 1569, Cosme I, el nomena professor de matemàtiques a la Universitat de Pisa i també continua sent professor dels fills de Cosme I. Després de la mort del duc, Danti és obligat a abandonar Florència el 1575. Se'n va a Bolonya, on el senat l'anomena catedràtic de matemàtiques de la seva Universitat.[4]
El 1580, el papa Gregori XIII el crida per a exercir com cosmògraf pontifici i participarà en els treballs finals de la comissió de reforma del calendari dirigida per Clavius. El mateix papa el nomena bisbe d'Alatri tres anys més tard, càrrec en el qual romandrà fins a la seva mort.
En ser nomenat bisbe el 1583 i abandonar la seva càtedra de Bolonya, Galileo Galilei va sol·licitar la càtedra de matemàtiques, però li va ser denegada pel senat bolonyès, que la va atorgar a Pietro Cataldi.
Les obres més conegudes de Danti, són els planells murals dels salons de mapes del Palazzo Vecchio (Florència)[5] i dels palaus vaticans (Roma).[6]
També va escriure els següents llibres: