Il prato

Infotaula de pel·lículaIl prato
Fitxa
DireccióPaolo Taviani i Vittorio Taviani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Michele Placido
Saverio Marconi
Isabella Rossellini
Giulio Brogi
Wilma Aris
Angela Goodwin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGiuliani De Negri Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGianni Sbarra Modifica el valor a Wikidata
GuióGianni Sbarra i germans Taviani Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFranco Di Giacomo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRoberto Perpignani Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 agost 1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióToscana Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0079745 FilmAffinity: 432171 Allocine: 1873 Letterboxd: the-meadow-1979 Allmovie: v127403 TMDB.org: 135521 Modifica el valor a Wikidata

Il prato (estrenada internacionalment com The Meadow) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1979 dirigida per Paolo i Vittorio Taviani.[1] Fou projectada a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[2] La banda sonora és d'Ennio Morricone

Argument

[modifica]

És una pel·lícula sobre joves. Sobre els seus interessos, sobre els seus somnis, sobre les seves il·lusions i sobre les seves esperances traïdes. Els personatges viuen l'amor d'una manera absoluta. Al mateix temps estan ocupats en un treball que els inhibeix, per aquesta raó fugen de la realitat. En el nom de la fantasia i del mite, se submergeixen en un món ideal amb l'esperança de canviar la història, i bolcar el curs d'una existència insatisfeta.

Eugenia i Enzo tenen una relació sentimental. Un dia Eugenia troba a Giovanni i s'enamora. Eugenia i Enzo, farts de les milers de dificultats que tenen en la seva inserció social marxen cap a Àfrica. Giovanni, ara sol, s'abandona a si mateix fins a morir a poc a poc.

Repartiment

[modifica]

Nominacions i premis

[modifica]

Pel seu paper a la pel·lícula Isabella Rossellini fou guardonada amb un Nastro d'Argento a la millor actriu revelació.[3] També participà en la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carlo Lizzani. Il cinema italiano dalle origini agli anni ottanta. Editori Riuniti, 1982. 
  2. ↑ Pier Marco De Santi. I film di Paolo e Vittorio Taviani. Gremese Editore, 1988. 
  3. ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211. 
  4. ↑ Pel·lícules a la selecció de 1979 al web del Festival