Illa Vierge

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Vierge
Imatge
Tipusillot i illa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 48° 38′ 20″ N, 4° 34′ 08″ O / 48.63885°N,4.569°O / 48.63885; -4.569
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
Zonazona de defensa i de seguretat de l'Oest
RegióBretanya
DepartamentFinisterre
DistricteDistricte de Brest
Cantócantó de Lannilis
ComunaPlouguerneau Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6 ha Modifica el valor a Wikidata
Banyat percanal de la Mànega Modifica el valor a Wikidata

Illa Vierge (en bretó: Enez-Werc'h) és un illot de 6 ha[1] situat a 1,5 de la costa nord-oest de Bretanya, davant del poble de Lilia.[2] Es troba a la comuna de Plouguerneau, al departament de Finisterre.[2] És la ubicació del far de pedra més alt d'Europa,[2][3] i el "far tradicional" més alt del món. L’Organització Hidrogràfica Internacional especifica que Île Vierge marca el límit sud-oest del Canal de la Mànega.[4]

Història

[modifica]

Cap al 1450, els franciscans conventuals van establir una abadia a l'illa.[2] El nom "Île Vierge" prové probablement d'una capella dedicada a Maria, mare de Jesús.[2] El 1507, els monjos es van traslladar a Aber Wrac'h al continent.[2] El 1844, l'estat francès va comprar l'illa[2] al sieur Goyon de Coëpel per 6.000 francs.[1]

Els fars

[modifica]
Escala interior

El primer far era una torre quadrada de 33 m d'alçada construïda el 1842–45.[2] Va començar a funcionar el 15 d'agost de 1845,[2] festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu.[5] Tenia una llum blanca fixa visible des de 14 milles nàutiques (26 km).[2] Va romandre en ús mentre el segon far estava en construcció el 1896–1902. El 1952 es va instal·lar una botzina, substituïda el 1993 per una balisa elèctrica.[2]

El far més nou fa 82.5 m d'alt, fet de blocs de granit. La cara externa és un tronc de con; la cara interior és cilíndrica, folrada amb 12.500 rajoles de vidre opalí fabricades per Saint-Gobain.[2] Hi ha cinc graons fins a la porta principal; a l'interior, 360 graons de pedra i 32 de ferro condueixen a la plataforma del llum.[2] El llum elèctric es va instal·lar l'any 1952 a la placa giratòria mecànica original, assegut en un bany de mercuri.[2] La placa es va substituir per un motor elèctric el 1983.[2] La làmpada té quatre lents amb una distància focal de 0,5 m.[2] El raig bessó dona un flaix blanc cada 5 segons, visible durant 27 km.[2] Els generadors elèctrics es van instal·lar el 1959, complementats entre 1967 i 1994 per dues turbines eòliques.[2] La llum i la rotació s'activen automàticament mitjançant un sensor fotoelèctric.[2] Tot i que el far està automatitzat, el lloc encara té personal.[6]

L'illa està oberta al públic d'abril a setembre, així com el far, amb cita prèvia.[2] El nombre de visitants va ser de 5.944 l'any 2003; 5.974 el 2004; 7.371 el 2005.[7] Tots dos fars són monument catalogat des de 2011.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «DDE 29: L'Île Vierge» (en francès). DDE du Finistère. Ministry of Ecology, Energy, Sustainable Development and Sea, 21-09-2005. Arxivat de l'original el 27 de maig 2015. [Consulta: 20 desembre 2009].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 «Phare de l'île Vierge» (en francès). Sécurité maritime - Les Phares et Balises. Ministry of Ecology, Energy, Sustainable Development and Sea, 30-06-2006. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 19 desembre 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 Phares de l'île Vierge, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  4. ↑ Limits of Oceans and Seas. 3rd + corrections. International Hydrographic Organization, 1971, p. 42 [corrections to page 13].  Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine.
  5. ↑ Lessard, Anne. «Le phare de l'île Vierge» (en francès). Patrimoine maritime. bretagne.com. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 20 desembre 2009].
  6. ↑ «Automatisation programme». Planete TP: tout sur les Travaux publics. ASCO-TP (Association per la Connaissance des Travaux Publics), 18-02-2008. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 20 desembre 2009].
  7. ↑ «4 – Le patrimoine des phares et balises» (MS Word) (en francès). Phare d'Eckmühl, Commune de Penmarc'h: Travaux d'expertise du phare: Dossier de presse (Lighthouse of Eckmühl (Penmarc'h), Commune de Penmarc'h: Specialised works on the lighthouse: Press kit). Direction départementale de l’Equipement du Finistère. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 20 desembre 2009].