Illa de Sant Pau (Alaska)

Illa de Sant Pau

Tipus	illa volcànica
Localització
57° 10′ 48″ N, 170° 17′ 15″ O / 57.18°N,170.2875°O / 57.18; -170.2875
Estat	Estats Units d'Amèrica
Exclavament	Alaska
Borough	borough no organitzat
Àrea censal	Àrea censal d'Aleutians West
Població humana
Població	532 (5,12 hab./km²)
Geografia
Part de	Arxipèlag Pribilof
Superfície	104 km²
Banyat per	mar de Bering

L'Illa de Sant Pau (en anglès:Saint Paul Island) és l'illa més gran de l'arxipèlag Pribilof d'Alaska, Estats Units. Aquestes illes són un grup de cinc illes volcaniques situades al Mar de Bering. La ciutat de Saint Paul (Alaska) és l'única zona residencial de l'illa. L'illa de Sant Pau ocupa una superfície de 100 km². La seva església ortodoxa russa (de 1907) pertany al Registre Nacional de Llocs Històrics dels Estats Units (National Register of Historic Places).

Geografia i geologia

El seu volcà més gran es diu Rush Hill i fa 203 metres, la major part de l'illa fa menys de 150 m d'altitud.^[1]

Aquesta illa pot haver format part del pont de terra de Bering durant la darrera era glacial. La vegetació de tundra que actualment presenta l'illa ja va aparèixer com a mínim fa 9.000 anys. La vegetació està dominada per plantes apiàcies com les del gènere Angelica i les del gènere Artemisia, però també abunden les gramínies i ciperàcies.^[2]

Paisatge de l'illa Saint Paul.

Història

Mapa de la població de Saint Paul cap a 1890

Aquestes illes estaven habitades pels aleutians i en deien Amiq, que vol dir "terra dels parents" basant-se en una tradició oral d'haver trobat refugi durant una tempesta.^[3][4]

Els comerciants de pells russos van ser els primers no aleutians en descobrir l'illa de Saint Paul. Concretament aquesta illa va ser descoberta per Gavriïl Pribilov el dia de Sant Pere i Sant Pau (12 de juliol de 1788). Al segle xviii els russos forçaren els aleutians de més al sud a caçar foques per a ells a les illes Pribilof, abans d'això aquestes illes no estaven habitades permanentment.

Clima

El clima de l'illa de Saint Paul té molta influència de l'oceà fred que l'envolta. És un clima oceànic amb poca oscil·lació de les temperatures al llarg de l'any, té vents forts, molta humitat i molta nebulositat a més d'una boira persistent a l'estiu. La temperatura mitjana anual és de 2 °C. El mes més fred és febrer amb una temperatura mitjana de -4,2 °C, amb la mitjana de les mínimes del mes de febrer és de - 6,5 °C. Agost és el mes més càlid amb una temperatura mitjana de 9,3 °C i la temperatura màxima absoluta va ser de 19 °C. A l'estiu els vents són més fluixos i predominen els del sud.^[5]

La precipitació anual és de 605 litres amb el màxim a finals d'estiu i a la tardor.

Història natural

Dunes de sorra a St. Paul

L'Illa de Saint Paul, com les altres illes Pribilof, forma part de l'Alaska Maritime National Wildlife Refuge. El 1982 els seus penya-segats van ser comprats per tal d'incloure'ls en aquest refugi.^[6] L'illa ha estat designada Àrea important per a la conservació de les aus.^[7]

Està envoltada per una de les zones de pesca més riques del món.

Una varietat nana de mamut va sobreviure a l'illa de Saint Paul fins prop de 3750 aC, la qual és la població que es va extingir més tard de les poblacions de mamuts d'Amèrica del Nord.^{[8][9][10][11]}

Població

Església ortodoxa russa de Sts. Peter and Paul, construïda el 1907

Població de St Paul a la llunyania.

L'illa de Saint Paul té la comunitat d'aleutians més gran dels Estats Units. D'una població total de 532 persones, 457 són natius d'Alaska.^[12]

Referències

1. Jordan, David Starr. The Fur Seals and Fur-seal Islands of the North Pacific Ocean. Washington, D.C.: U.S. Department of the Treasury: Government Printing Office, 1898, p. 31. 
2. David Moody Hopkins. The Bering Land Bridge. Stanford, CA: Stanford University Press, 1967, p. 224–226. ISBN 978-0-8047-0272-0. 
3. Borneman 2003, pp. 113–114
4. Elliott 1886, pp. 193–194
5. Shulski, Martha; Wendler, Gerd. The Climate of Alaska. Fairbanks, AK: University of Alaska Press, 2007, p. 160. ISBN 978-1-60223-007-1. 
6. «Alaska Maritime National Wildlife Refuge: Wildlife Viewing». U.S. Fish and Wildlife Service. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 6 juliol 2011].
7. Cecil, John; Sanchez, Connie; Stenhouse, Iain [et al.].. «United States of America». A: Devenish, C.; Díaz Fernández, D. F.; Clay, R. P.; Davidson, I. & Yépez Zabala, I.. Important Bird Areas Americas - Priority sites for biodiversity conservation (PDF). Quito, Ecuador: BirdLife International, 2009, p. 374. ISBN 978-9942-9959-0-2. 
8. Schirber, Michael. «Surviving Extinction: Where Woolly Mammoths Endured». Live Science. Imaginova Cororporation. [Consulta: 20 juliol 2007].
9. Kristine J. Crossen, “5,700-Year-Old Mammoth Remains from the Pribilof Islands, Alaska: Last Outpost of North America Megafauna”, Geological Society of America Abstracts with Programs, Volume 37, Number 7, (Geological Society of America, 2005), 463.
10. David R. Yesner, Douglas W. Veltre, Kristine J. Crossen, and Russell W. Graham, “5,700-year-old Mammoth Remains from Qagnax Cave, Pribilof Islands, Alaska”, Second World of Elephants Congress, (Hot Springs: Mammoth Site, 2005), 200-203
11. Guthrie, R. Dale «Radiocarbon evidence of mid-Holocene mammoths stranded on an Alaskan Bering Sea island». Nature. Nature Publishing Group, 429, 6993, 17-06-2004, pàg. 746–749. Bibcode: 2004Natur.429..746D. DOI: 10.1038/nature02612. PMID: 15201907 [Consulta: 2 desembre 2008].
12. St. Paul Island: Blocks 1001 thru 1041, Census Tract 1, Aleutians West Census Area, Alaska Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine. United States Census Bureau

Fonts

• Borneman, Walter R. Alaska: Saga of a Bold Land. Nova York, NY: HarperCollins, 2003. ISBN 0-06-050306-8. 
• Elliott, Henry Wood. Our Arctic Province: Alaska and the Seal Islands. Nova York, NY: Charles Scribner's Sons, 1886. 

Enllaços externs

• «St. Paul Island», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
• Saint Paul Island info from the State of Alaska