Orígens estilístics | Indie rock, música tradicional, lo-fi, folk punk, folk rock |
---|---|
Orígens culturals | Després de la dècada del 1990 i després dels anys [Dècada del 2000 |
Instruments típics | Guitarra, guitarra acústica, violí, instruments de corda, contrabaix, bateria, banjo, mandolina, baix |
Popularitat al Mainstream | L'escena s'inclina en zones on s'escolta la música tradicional i en llocs com Estats Units, Regne Unit, França, Brasil, Arequipa, entre altres. La seva popularitat comença a augmentar a partir de la dècada del 2010. |
Origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit |
Creació | 1990 |
Part de | música folk contemporània i música independent |
Subgèneres | |
Folk rock, indie rock, música tradicional, pop barroc, psych folk, freak folk, New Weird America. | |
Gèneres de fusió | |
Folk rock, indie rock, folk punk | |
Escenes regionals | |
A estats dels Estats Units com: Omaha, Nebraska i a Gran Bretanya com a la ciutat de Londres. |
L'indie folk és un gènere musical que sorgí a la dècada del 1990 per compositors d'indie rock i amb fortes influències del folk rock dels anys 1950, 1960 i 1970.
El gènere mescla les melodies de la guitarra acústica de la música popular tradicional amb instrumentació contemporània.
Inicialment, les bandes i músics més representatius del gènere, van ser: Ani DiFranco i Dan Bern.[1]
Després de la dècada del 2000 es presenten altres bandes que s'uneixen al gènere com: Bright Eyes, The Decemberists, Iron & Wine, Beirut, Manel, Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, Mumford & Sons, Jake Bugg, entre altres.