Infecció puerperal

Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció puerperal
Streptococcus pyogenes (boletes tenyides de vermell) és responsable de molts casos de febre puerperal greu. modifica
Tipustrastorn puerperal i infecció de l'aparell genital Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11JB40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10O85 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9672 i 672.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPW70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0183338 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine796892 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011645 Modifica el valor a Wikidata

Les infeccions puerperals, també conegudes febres puerperals, són infeccions bacterianes del tracte reproductor femení després del part o de l'avortament.[1] Els signes i símptomes solen incloure febre superior a 38,0 °C, calfreds, dolor abdominal inferior i possiblement secrecions vaginals amb mala olor.[1] Generalment es produeix després de les primeres 24 hores i abans dels deu primers dies posteriors al part.[2]

La infecció més freqüent és la de l'úter i els teixits circumdants coneguts com a sèpsia puerperal, metritis puerperal o endometritis puerperal.[1][3] Els factors de risc inclouen la cesària, la presència de certs bacteris com l'estreptococ del grup B a la vagina, la ruptura prematura de membranes, múltiples exàmens vaginals, l'eliminació manual de la placenta i el part prolongat, entre d'altres.[1][4] La majoria de les infeccions afecten diversos tipus de bacteris.[1] El diagnòstic poques vegades s'ajuda al cultiu de la vagina o de la sang.[1] En aquelles que no milloren, pot ser necessària un estudi amb imatges.[1] Altres causes de febre després del part són la congestió mamària, infeccions del tracte urinari, infeccions per una incisió abdominal o una episiotomia.[1][4]

A causa dels riscos derivats de la cesària, es recomana que totes les dones rebin una dosi preventiva d'antibiòtics com l'ampicil·lina durant el moment de la cirurgia.[1] El tractament de les infeccions establertes es fa amb antibiòtics, la majoria de les persones milloren en dos o tres dies.[1] En aquells amb malaltia lleu, es poden utilitzar antibiòtics orals; en cas contrari, es recomanen antibiòtics per via intravenosa.[1] Els antibiòtics habituals inclouen una combinació d'ampicil·lina i gentamicina després del part vaginal o clindamicina i gentamicina en aquells que han tingut una cesària.[1] En aquells que no milloren amb un tractament adequat, s'han de considerar altres complicacions com un abscés.[1]

El 2015 es van produir uns 11,8 milions d'infeccions maternes.[5] Al món desenvolupat, aproximadament un o dos per cent desenvolupen infeccions uterines després del part vaginal.[1] Això augmenta entre un cinc i un tretze per cent entre les que tenen parts més difícils i un 50 per cent amb cesària abans de l'ús d'antibiòtics preventius.[1] El 2015, aquestes infeccions van provocar 17.900 defuncions per sota de les 34.000 morts del 1990.[6][7] Són la causa d'aproximadament un 10% de les morts al moment de l'embaràs.[4] Les primeres descripcions conegudes es remunten almenys al segle V aC en els escrits d'Hipòcrates.[8] Aquestes infeccions van ser una causa de mort molt freqüent en el moment del part, com a mínim al segle xviii fins a la dècada de 1930, quan es van introduir els antibiòtics.[9] El 1847, el metge hongarès Ignaz Semmelweiss va reduir la mort per la malaltia a la Primera Clínica Obstètrica de Viena de gairebé un vint per cent a un dos per cent mitjançant l'ús de rentat de mans amb hipoclorit de calci.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «37». A: Williams Obstetrics. 24th. McGraw-Hill Professional, 2014, p. Chapter 37. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  2. ↑ Hiralal Konar DC Dutta's Textbook of Obstetrics. JP Medical Ltd, 2014, p. 432. ISBN 978-93-5152-067-2. 
  3. ↑ «Cover of Hacker & Moore's Essentials of Obstetrics and Gynecology». A: Hacker & Moore's essentials of obstetrics and gynecology. 6. Elsevier Canada, 2015, p. 276–290. ISBN 978-1455775583. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 WHO recommendations for prevention and treatment of maternal peripartum infections. World Health Organization, 2015, p. 1. ISBN 978-9241549363. 
  5. ↑ GBD 2015 Disease and Injury Incidence and Prevalence, Collaborators. «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.». Lancet, 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1545–1602. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31678-6. PMC: 5055577. PMID: 27733282.
  6. ↑ GBD 2015 Mortality and Causes of Death, Collaborators. «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980–2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015.». Lancet, 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/s0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
  7. ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, 385, 9963, 17-12-2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  8. ↑ Walvekar, Vandana. Manual of perinatal infections. New Delhi: Jaypee Bros., 2005, p. 153. ISBN 978-81-8061-472-9. 
  9. ↑ Magner, Lois N.. A history of medicine. Nova York: Dekker, 1992, p. 257–258. ISBN 978-0-8247-8673-1. 
  10. ↑ Anderson, BL «Puerperal group A streptococcal infection: beyond Semmelweis.». Obstetrics and Gynecology, 123, 4, 4-2014, pàg. 874–882. DOI: 10.1097/aog.0000000000000175. PMID: 24785617.
  11. ↑ Ataman, AD; Vatanoğlu-Lutz, EE; Yıldırım, G «Medicine in stamps-Ignaz Semmelweis and Puerperal Fever.». Journal of the Turkish German Gynecological Association, 14, 1, 2013, pàg. 35–9. DOI: 10.5152/jtgga.2013.08. PMC: 3881728. PMID: 24592068.