|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització intergovernamental organització ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1995 | ||||
Lloc web | idea.int ![]() | ||||
L'Institut Internacional per a Democràcia i l'Assistència Electoral (IDEA) és una organització internacional amb seu a Estocolm que treballa per a donar suport i afermar les institucions democràtiques eficaces i legítimes arreu del món. Té oficines a Europa, Llatinoamèrica i el Carib, Àsia-Pacífic, Àfrica i Àsia Occidental.[1]
Kevin Casas Zamora n'és el secretari general des del 2019. Anteriorment, havia estat ministre costa-riqueny i vicepresident segon de Planificació Nacional.[2] Anteriorment ho havia estat el belga Yves Leterme (2014-2019). L'organització també és un representant permanent a l'Organització de les Nacions Unides amb seu a la ciutat de Nova York.
Els primers anys de la dècada del 1990 van estar marcats pels reptes de la democràcia a tot el món: la violenta repressió de les protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 a la Xina, mentre Xile, Brasil, Uruguai i Argentina estaven en un camí lent i difícil cap a la democràcia després d'haver patit cops d'estat i dictadures militars cruels. Malgrat una llarga tradició autocràtica a Corea del Sud, el dissident demòcrata Kim Dae-jung va esdevenir-ne president. L'alliberament de Nelson Mandela el 1990 després de complir 28 anys de presó va marcar el primer pas de Sud-àfrica cap a la democràcia. També hi va haver debats amplis en altres països d'Àfrica i Àsia sobre com incorporar les normes democràtiques a llurs tradicions i cultures.
Cada vegada més persones arreu del món necessitaven acompanyament sobre una sèrie de decisions que s'havien de prendre a fi i efecte que la democràcia funcionés. En resposta a aquesta necessitat, Suècia, juntament amb 13 països més, van prendre la iniciativa de fundar l'Institut Internacional per a la Democràcia i l'Assistència Electoral. La Conferència Fundadora d'IDEA va tenir lloc del 27 al 28 de febrer de 1995 i va implicar 14 estats fundadors: Austràlia, Barbados, Bèlgica, Xile, Costa Rica, Dinamarca, Finlàndia, Índia, Països Baixos, Noruega, Portugal, Sud-àfrica, Espanya i Suècia. Els quatre àmbits d'actuació inicials que es van definir van ser: la creació d'un banc de dades i la prestació de serveis d'informació, la investigació, l'establiment i promoció directrius, i l'oferiment de serveis d'assessorament i desenvolupament de capacitats.[3]
L'estructura original de l'institut constava d'una junta de 9 a 15 persones, designades a títol personal i no com a representants dels estats membres, que van desenvolupar el programa de treball. El consell, compost per un representant de cada estat associat, era l'encarregat d'aprovar el programa de treball i els pressupostos. Bengt Säve-Söderbergh va ser nomenat el seu primer secretari general.[4] A causa de les dificultats pràctiques i de la superposició de responsabilitats entre la junta i el consell, aquest model va haver de modificar-se més endavant.
IDEA va començar a treballar ideant codis ètics i regles professionals i directrius per als processos electorals, i va desenvolupar tres manuals extremadament útils sobre el disseny de sistemes electorals,[5] democràcia i conflictes enquistats[6] i dones al parlament.[7]
El propòsit d'IDEA és «l'avenç de la democràcia a tot el món, com una aspiració humana universal i un facilitador del desenvolupament sostenible, mitjançant el suport a la construcció, l'enfortiment i la salvaguarda d'institucions i processos polítics democràtics a tots els nivells» per mitjà de:[8]
IDEA ofereix diverses eines i bases de dades en línia sobre participació electoral, gestió de riscos electorals i el sistema d'avaluació de l'amenaça IntegriTAS.[12] Qualsevol persona pot accedir a dades sobre la participació electoral, el disseny del sistema electoral,[13] quotes per a dones i lleis i reglaments sobre polítiques.[14] També s'aborden qüestions de gènere, diversitat, conflicte i seguretat. Les dades de l'International IDEA Political Finance Database relacionades amb la divulgació política s'utilitzen com a indicador de transparència pública i rendició de comptes a l'Índex AML de Basilea, una eina d'avaluació del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme desenvolupada per l'Institut de Governança de Basilea.