Instrucció per parelles

La instrucció per parelles és una evidència basada en un mètode d'ensenyament interactiu popularitzat pel professor de Harvard Eric Mazur a principi de l'any 1990.[1] Originalment s'utilitzava en moltes escoles, incloent-hi les classes introductòries de Física de la Universitat Harvard. La instrucció per parelles s'utilitza en diverses disciplines i institucions de tot el món. És un enfocament centrat en l'estudiant que consisteix a donar la volta a l'aula tradicional movent la transferència d'informació cap a fora i movent l'assimilació de la informació, o l'aplicació d'aprenentatge, a l'aula. Hi ha una certa investigació que dona suport a l'eficàcia de la instrucció per parelles sobre els mètodes més tradicionals d'ensenyament, com ara classe magistral.[2]

La instrucció per parelles com a sistema d'aprenentatge involucra els estudiants. Els prepara per aprendre fora de classe, emprant lectures prèvies a la classe i responent preguntes sobre aquestes lectures i utilitzant un altre mètode, anomenat Just in Time Teaching.[3] Després, a la classe, l'instructor involucra els estudiants a plantejar-se preguntes preparades, conceptuals o proves de conceptes que es basen en les dificultats dels alumnes.


El procediment d'interrogació descrit per Eric Mazur és el següent:

  1. L'instructor planteja la pregunta sobre la base de les respostes dels estudiants a la lectura prèvia a la classe.
  2. Els estudiants reflexionen sobre la qüestió.
  3. Els estudiants es comprometen a una resposta individual.
  4. L'instructor revisa les respostes dels estudiants.
  5. Els estudiants discuteixen les seves idees i respostes amb els seus companys.
  6. Els estudiants llavors comprometen un altre cop a una resposta individual.
  7. L'instructor revisa de nou les respostes i decideix si es necessita més explicació abans de passar al concepte següent.[1][4]

La instrucció per parelles ara s'utilitza en una varietat d'institucions[5][6] a tot el món[7][8] i en moltes altres disciplines, com ara la filosofia,[9] la psicologia,[10] la geologia,[11] la biologia,[12] les matemàtiques,[13] la informàtica[14] i l'enginyeria.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Eric Mazur (1997). Peer Instruction: A User's Manual Series in Educational Innovation. Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ». Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. ↑ «C. Crouch & E. Mazur (2001). Peer Instruction: Ten Years of Experience and Results, Am. J. Phys., v69, 970-977». Arxivat de l'original el 2011-10-10. [Consulta: 21 octubre 2016].
  3. ↑ G. Novak et al., (1999). Just-in-Time teaching: Blending Active Learning with Web Technology. Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ
  4. ↑ «C. Turpen and N. Finkelstein (2010). The construction of different classroom norms during Peer Instruction: Students perceive differences, Physical Review Special Topics, Physics Education Research,v6, n2». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 13 març 2021].
  5. ↑ «A. P. Fagen, C. H. Crouch & E. Mazur (2002). Peer Instruction: Results from a Range of Classrooms Phys. Teach., v40, 206-209». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 21 octubre 2016].
  6. ↑ «N. Lasry, E. Mazur & J. Watkins (2008). Peer Instruction: From Harvard to Community Colleges, Am. J. Phys., v76, 1066-1069». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 21 octubre 2016].
  7. ↑ D. Suppapittayaporn et al. (2008). The effectiveness of peer instruction and structured inquiry on conceptual understanding of force and motion: a case study from Thailand. Research in Science & Technology Education
  8. ↑ 8,0 8,1 D. J. Nicol and J. T. Boyle (2003). Peer Instruction versus Class-wide Discussion in the large classes: a comparison of two interaction methods in the wired classroom, Studies in Higher Education, v28, n4, 458-73
  9. ↑ S. Butchart, T. Handfield & G. Restall (2009). Using Peer Instruction to Teach Philosophy, Logic and Critical Thinking. Teaching Philosophy, v32, n1, 1–40
  10. ↑ S.L. Chew. (2004). Using concepTests for formative assessment, Psychology Teacher Network, v14, n1, 10-12
  11. ↑ «D. McConnell, D. Steer, & K. Owens (2003). Assessment and active learning strategies for introductory geology courses, Journal of Geoscience Education, v51, n2, 205-216». Arxivat de l'original el 2012-09-11. [Consulta: 21 octubre 2016].
  12. ↑ M. Smith, W.B. wood, W.K Adams, et al. (2009).Why Peer Discussion Improves Student Performance on In-Class Concept Questions, Science, v232, n5190, 122-124
  13. ↑ S. Pilzer (2001). Peer Instruction in Physics and Mathematics. Primus, v11, n1, 185-92
  14. ↑ Beth Simon, et al. "Experience report: peer instruction in introductory computing." ACM (2010)

Enllaços externs

[modifica]