La intel·ligència artificial simbòlica, també anomenada GOFAI (les sigles de Good Old-Fashioned AI) es refereix a la intel·ligència artificial més primitiva, clàssica i simbòlica. La intel·ligència artificial normal, en canvi, engloba programació i robòtica evolucionada. L’objectiu d’aquesta és construir sistemes informàtics útils que substitueixin o ajudin a tasques humanes. L’objectiu de la GOFAI, en canvi, és desenvolupar teories de la ment explicatives.[1]
La GOFAI està basada en la creença que molts aspectes de la intel·ligència es poden aconseguir a partir de manipulació de símbols. També es creu que els ordinadors no només simularan tenir intel·ligència, sinó que l’aconseguiran de veritat. Aquesta hipòtesi va ser realitzada per Allen Newell i Herbert Simon, que van afirmar a la seva hipòtesi del sistema de símbols el 1975 el següent:
«Todo sistema de símbolos físicos posee los medios necesarios y suficientes para llevar a cabo acciones inteligentes» [2]
El terme va ser per primera vegada emprat per John Haugeland, un professor de filosofia [3]al seu llibre Intel·ligència Artificial: la idea pura, publicat el 1985.
Una recerca actual en la intel·ligència artificial, el terme és usualment estès a GOFAIR (Good Old Fashioned Artificial Intelligence and Robotics), per reflectir així la importància de raonament simbòlic a la robòtica tradicional.[4]
La metodologia de la GOFAI és la següent: s’utilitzen instruccions programades operant representacions simbòliques. És adequada per la naturalesa binària i serial de l'ordinador digital de Neumann (amb un únic processador central[5]).
Des dels anys 1950 fins als 1980 va ser el tipus d’intel·ligència artificial dominant, encara que no en fos l’única. La funcionalitat a la filosofia de la ment era desenvolupada per aquests programes, i amb màquines imprecises de Turing. Com els símbols matemàtics o els de la lògica, els símbols de la GOFAI (i els seus programes), poden ser considerats estructures purament formals. Així i tot, a la pràctica són normalment interpretats pel seu usuari en termes de contingut semàntic, és a dir, de manera verbal, visual, auditiva…
Quan un programa de la GOFAI s’inicia, els símbols de diferents tipus i estructurats de múltiples maneres, són representats, emmagatzemats, comparats i transformats. Al sistema de la GOFAI, per tant, intervé la construcció i la transformació d’estructures de dades simbòliques.[6]
La intel·ligència artificial simbòlica intenta resultar un intermedi entre diverses creences:
La conclusió final a partir de la qual es basa la GOFAI, per tant, és que els programes són representacions formals d’estats i que la computació efectiva que s’apropa a la intel·ligència humana és independent de la ment i pot ser implementada per un cos no biològic amb un hardware, els resultats del qual poden ser avaluades per les seves accions.[7]