Interès Flamenc

Interès Flamenc
	(nl) Vlaams Belang
Dades
Nom curt	VB
Tipus	partit polític
Ideologia	nacionalisme flamenc ; conservadorisme social ; separatisme ; euroescepticisme ; conservadorisme nacionalista ; populisme de dreta ; neofeixisme
Alineació política	ultradreta
Història
Creació	14 novembre 2004, Anvers
Activitat
Membres	17.255 (2014)
Governança corporativa
Seu	Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica);
Presidència	Tom Van Grieken (2014–)
Part de	Patriotes per Europa
Altres
Color
Lloc web	vlaamsbelang.org

L'Interès Flamenc^[1] (en neerlandès: Vlaams Belang, VB) és un partit polític de Bèlgica, hereu del Vlaams Blok prohibit el 2004 pel seu programa obertament racista.^[2]^[3] El Vlaams Belang s'autodefineix com a republicà, independentista, de dretes i defensor dels interessos dels flamencs. Té el seu bastió principal a Anvers.

Ideologia

El seu eslògan és Eigen volk eerst (Primer, el mateix poble). La seva política es considera sovint populista i d'exclusió. Es mostra partidari de l'expulsió dels immigrants il·legals, dels immigrants que cometin delictes i dels que no aprenguin el neerlandès; és contrari també al fonamentalisme islàmic i l'avortament. Oficialment no són homòfobs, a condició que els gais quedin discrets, no es manifestin públicament, no organitzin dies d'orgull gai i lesbià i no es casin o adoptin.^[4]

Les seves figures principals són Filip Dewinter, Barbara Pas, Marie-Rose Morel, Gerolf Annemans, Frank Vanhecke i Bruno Valkeniers que n'és el seu actual president. Les seves joventuts són els Vlaams Belang Jongeren del qual el primer president va ser Hans Verreyt.

Història

A les eleccions municipals del 8 d'octubre del 2006 va obtenir a Anvers, en una coalició amb el grup VLOTT en el seu auge uns 33,51% dels vots i 20 escons d'un total de 55, però en les eleccions municipals de 2012 va caure als 10,18%, un fracàs històric de 23%.^[5] A escala federal en les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 17 escons; en les eleccions federals del 2012 en quedaven 12.^[2]

El partit va patir una greu derrota a les eleccions europees, les eleccions federals i les autonòmiques el 25 de maig de 2014, i l'endemà Gerolf Annemans va anunciar la seva dimissió.^[6] El partit es va mantenir a l'oposició del govern de Charles Michel del Mouvement Réformateur^[7] en coalició amb N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld), i al congrés del partit d'octubre, Tom Van Grieken es va presentar sense oposició i va obtenir el 93% dels vots, convertint-se en el líder del partit més jove de la història de Bèlgica.^[6]

A les eleccions legislatives belgues de 2019 va experimentar un fort ressorgiment a Flandes,^[8] però es va mantenir a l'oposició del govern d'Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.^[9]

Resultats electorals

Cambra de Representants

Eleccions legislatives belgues
Elecció	Candidat	Vots	%	+/–	Escons	+/–	Govern
2007		799,844	12 / 100		17 / 150	1	Oposició
2010		506,697	7,8 / 100	4.2	12 / 150	5	Oposició
2014		247,746	3,7 / 100	4.1	3 / 150	9	Oposició
2019	Tom Van Grieken	810.177	11,95 / 100	▲ 8.28	18 / 150	▲ 15	Oposició
2024	Tom Van Grieken	961.601	13,77 / 100	▲ 1,82	20 / 150	▲ 2	Oposició

Parlament Europeu

Any	Vots	%		Escons	+/-
Any	Vots	D.E.C.	Overall	Escons	+/-
2009	647,170	15.9 (#3)	9.9	2 / 22	1
2014	284,891	6.8 (#6)	4.3	1 / 21	1
2019	811,169	19.1 (#2)	12.0	3 / 21	2
2024	1,034,112	22.9 (#1)	12.0	3 / 22	=