En Medicina, especialment en cardiologia, l'interval QT és la mesura del temps entre el començament de l'ona Q i el final de l'ona T a l'electrocardiograma. Si es troba anormalment perllongat pot generar arrítmies ventriculars.
El valor normal de l'interval QT és entre 0,35 i 0,44 (0,45 en dones) segons. Si el valor de l'interval QT es troba per sota de 0,32 segons, és un QT curt anormal.
L'interval QT pot ser mesurat per diferents mètodes, com el mètode del llindar en què el final de l'ona T està determinat pel punt en què s'uneix a la línia base isoelèctrica, el mètode de la tangent en què el final de l'ona T és determinat per la intersecció d'una línia extrapolada a la línia isoelèctrica i la línia tangent que toca la part final de l'ona T al punt més inferior.[1]
L'interval QT és dependent de la freqüència cardíaca (a més freqüència menor és l'interval) i ha de ser ajustat a aquesta freqüència per a la seva interpretació. En les dues fórmules que segueixen RR = 60/freqüència cardíaca.
Estàndard correcció utilitza la fórmula de Bazett,[2] el càlcul de l'interval Qt corregit QTC. La fórmula és :
On QTc és l'interval QT corregit per a la freqüència. No obstant això, aquesta fórmula no sol ser gaire exacta, sobre valorant freqüències altes i infravalorant freqüències baixes.
En el mateix any, Fridericia[3] va publicar un ajust alternatiu:
La correcció de Framingham, també anomenada fórmula de Sagie basada en el Framingham Heart Study, que utilitzava dades de cohorts a llarg termini de més de 5.000 subjectes, es considera un millor[4] mètode.[5]
De nou, aquí QT i QTlc estan en mil·lisegons i RR es mesura en segons.
Tant la prolongació de l'interval com l'escurçament poden ser origen d'arrítmies ventriculars, així com d'alteracions electrolítiques com ara la hipocalcèmia (QTc = 0.58s) o la hipercalcèmia (QTc = 0.36s).