Intoxicació per ferro

Plantilla:Infotaula malaltiaIntoxicació per ferro
Tipushemocromatosi i intoxicació per metalls Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perferro Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine815213 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0353744 Modifica el valor a Wikidata

La intoxicació per ferro és un tipus d'hemocromatosi que es produeix a causa d'un consum molt excessiu de ferro. Generalment es tracta d'una sobredosi aguda. Es dona principalment en infants[1] que consumeixen grans quantitats de suplements de ferro, que poden semblar llaminadures i tenen un ús força estès, per exemple, entre les dones embarassades. Una dosi d'aproximadament 3 g és mortal per a un infant de dos anys.[2] El 1978, els Estats Units adoptaren restriccions aplicables als paquets de suplements que continguin més de 250 mg de ferro elemental. Juntament amb les recomanacions de condicionar els suplements en dosis úniques, això ha fet que gairebé no hi hagi hagut cap mort per aquesta causa des del 1998.[3][4]

Signes i símptomes

[modifica]

El primer símptoma d'intoxicació per ferro ingerit és el mal de panxa, car aquest element corroeix el revestiment de l'aparell digestiu, incloent-hi l'estómac. Les nàusees i els vòmits (que poden ser sanguinolents) també són símptomes habituals. Seguidament, el dolor es redueix durant unes 24 hores mentre el ferro penetra els teixits del cos. Això provoca acidosi metabòlica, un trastorn que perjudica els òrgans interns, especialment el cervell i el fetge. La intoxicació per ferro pot causar un xoc hipovolèmic a conseqüència del potent efecte vasodilatador d'aquest element. Es pot produir la mort per insuficiència hepàtica.

Quan l'excés de ferro es consumeix de manera més gradual, els símptomes sovint recorden els d'altres tipus d'hemocromatosi.

Etiologia

[modifica]
Article principal: Ferro

A la natura, el ferro es troba generalment en la seva forma oxidada, l'òxid de ferro(III), que no és soluble. L'òxid de ferro(II), antigament conegut com a «òxid ferrós», sí que és soluble i té un grau de toxicitat variable que depèn de la integritat del revestiment gastrointestinal. Els suplements de ferro es fan servir habitualment per a tractar l'anèmia. Les diferents opcions terapèutiques inclouen canvis en la dieta, control de paràsits,[5] vitamina A, riboflavina (B₂),[6] vitamina C (per a potenciar l'absorció del ferro), folat (B9), vitamina B₁₂ i suplements multivitamínics i multiminerals,[7] amb ferro o sense. En alguns casos, això permet evitar l'ús de suplements que només continguin ferro.[8]

Dosi tòxica

[modifica]

La quantitat de ferro ingerida pot oferir pistes sobre la toxicitat potencial. La dosi terapèutica per a l'anèmia per dèficit de ferro varia entre 3 i 6 mg/kg/dia. Es comencen a observar efectes tòxics a dosis superiors a 10–20 mg/kg de ferro elemental. La ingestió de més de 50 mg/kg de ferro elemental provoca toxicitat greu.[9]

  • Un comprimit de 325 mg de sulfat de ferro heptahidratat conté 65 mg (20%) de ferro elemental
  • Un comprimit de 325 mg de gluconat ferrós conté 39 mg (12%) de ferro elemental
  • Un comprimit de 325 mg de fumarat ferrós conté 107,25 mg (33%) de ferro elemental
  • 200 mg de sulfat ferrós sec contenen 65 mg (33%) de ferro elemental

Una concentració de ferro en sang superior a 350–500 µg/dL es considera tòxica, mentre que una concentració superior a 1.000 µg/dL és indicativa d'una intoxicació per ferro greu.[10]

Tractament

[modifica]

El tractament pels casos greus consisteix a eliminar el ferro de la sang mitjançant un quelant, com ara la deferoxamina. En cas que això no sigui suficient, el pas següent és la diàlisi.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Valentine, Kevin; Mastropietro, Christopher; Sarnaik, Ashok P. «Infantile iron poisoning: Challenges in diagnosis and management» (en anglès). Pediatric Critical Care Medicine, 10, 3, pàg. e31-e33. Arxivat de l'original el 2019-12-14. DOI: 10.1097/pcc.0b013e318198b0c2 [Consulta: 5 juliol 2017].
  2. ↑ «Iron Toxicity, What You Don't Know» (en anglès). Plants Poisonous to Livestock. Departament de Zootècnia de la Universitat Cornell. [Consulta: 9 abril 2012].
  3. ↑ Tenenbein, M. «Unit-Dose Packaging of Iron Supplements and Reduction of Iron Poisoning in Young Children» (en anglès). Arch Pediatr Adolesc Med., 159, 6-2005, pàg. 557–560. DOI: 10.1001/archpedi.159.6.557. PMID: 15939855.
  4. ↑ «AAPCC Annual Reports» (en anglès). Associació Estatunidenca de Centres de Toxicologia. Arxivat de l'original el 2008-05-22. [Consulta: 5 juliol 2017].
  5. ↑ «Guidelines for the Use of Iron Supplements to Prevent and Treat Iron Deficiency Anemia» (PDF) (en anglès). International Nutritional Anemia Consultative Group, International Life Sciences Institute Press, 2000. Arxivat de l'original el 2008-09-10. [Consulta: 5 juliol 2017].
  6. ↑ Allen LH «Iron Supplements: Scientific Issues Concerning Efficacy and Implications for Research and Programs» (en anglès). J. Nutr., 132, 4, 4-2002, pàg. 813S–9S. PMID: 11925487.
  7. ↑ «What Is Anemia?» (en anglès). Institut Nacional del Cor, els Pulmons i la Sang, Departament de Salut i Serveis Socials dels Estats Units, 18-05-2012.
  8. ↑ «Hemochromatosis and Anemia Diet» (en anglès). Iron Overload Diseases Association. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 5 juliol 2017].
  9. ↑ «Iron Poisoning» (en anglès). Webmd.com. [Consulta: 9 abril 2012].
  10. ↑ «Iron Tests». The Free Dictionary by Falex., que cita: Gale Encyclopedia of Medicine.