La intubació traqueal, en general només s'anomena intubació, és la col·locació d'un tub de plàstic flexible en la tràquea per a mantenir obertes les vies respiratòries o per servir com un conducte a través del qual l'administració certs medicaments. Es realitzen amb freqüència en els pacients críticament lesionats, malalts o anestesiats per facilitar la ventilació dels pulmons, incloent la ventilació mecànica, i per evitar la possibilitat d'obstrucció de les vies respiratòries o asfíxia.[1][2][3][4]
La ruta més utilitzada és l'orotraqueal, en què un tub endotraqueal passa a través de la boca, la laringe i fins a la tràquea.[5]
En un procediment nasotraqueal, un tub endotraqueal passa a través del nas en comptes de per la boca.
Altres mètodes d'intubació consisteixen en cirurgia, i inclouen la cricotirotomia (utilitzat gairebé exclusivament en casos d'emergència) i la traqueotomia, que s'utilitza principalment en situacions en què es preveu la necessitat de suport prolongat les vies respiratòries.
Habicot, N. Question chirurgicale par laquelle il est démonstré que le chirurgien doit assurément practiquer l'operation de la bronchotomie, vulgairement dicte laryngotomie, ou perforation de la fluste ou du polmon (en francès). París: Corrozet, 1620.
«The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine: L-R». A: JL Longe. The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine, Volume 4: S–Z. 2nd. Farmington Hills, Michigan: Gale Cengage, 2005. ISBN 978-0-7876-7424-3.
Galen on Anatomical Procedures: Translation of the Surviving Books with Introduction and Notes. Londres: Oxford University Press/Wellcome Historical Medical Museum, 1956. ISBN 978-0-19-924016-6.