Inverness

Inverness

Tipus	ciutat i large burgh
Localització
57° 29′ 02″ N, 4° 13′ 33″ O / 57.4839°N,4.2258°O / 57.4839; -4.2258
Estat	Regne Unit
País	Escòcia
Consell	Consell de Highland
Capital de	Consell de Highland
Població humana
Població	47.380 (2018) (2.256,19 hab./km²)
Geografia
Superfície	21 km²
Limita amb	Munlochy
Dades històriques
Esdeveniment clau 1429 Siege of Inverness ^(en) 11 setembre 1562 Siege of Inverness ^(en) 22 febrer 1649 Siege of Inverness ^(en) 1650 Siege of Inverness ^(en) 1689 Siege of Inverness ^(en) 1715 Siege of Inverness ^(en) febrer 1746 Siege of Inverness ^(en)
Identificador descriptiu
Codi postal	IV1, IV3 i IV2
Fus horari	UTC±00:00
Prefix telefònic	1463
Altres
Agermanament amb	Hulluch Saint-Valery-en-Caux Augsburg (1956–)
Lloc web	inverness-scotland.com

Inverness (Inbhir Nis, en gaèlic) és el centre administratiu de la regió de les Highlands, i havia estat la capital del comtat d'Inverness-shire.

Inverness se situa a la desembocadura del riu Ness, al nord-est d'Escòcia. La ciutat deu el nom a la seva posició geogràfica: Inbhir Nis significa 'desembocadura del Ness'. El riu prové del proper llac Ness i connecta, més enllà, amb el canal de Caledònia, amb el llac Oich i el llac Lochy.

La plana de Culloden es troba al costat d'Inverness. Fou l'escenari de la batalla de Culloden el 1746, que posà punt final a la revolta jacobita del 1745-1746.

Inverness és el lloc idoni per als amants de la gaita. Cada any, al mes de setembre, la ciutat acull la més prestigiosa competició de gaiters d'arreu del món.

Història

Inverness era ja una plaça forta en temps dels pictes. Aquesta plaça fou visitada el 565 per Columba de Iona, amb la intenció de convertir el rei picte Bridei. Se suposa que Bridei hauria viscut al fort de Craig Phadrig, a 2,4 km a l'oest de la ciutat. El castell d'Inverness hauria estat construït per Malcolm Canmore després que ell mateix hagués destruït el que hi havia prèviament, on Macbeth hauria mort Duncan.

Guillem el Lleó atorgà quatre cartes reials a Inverness, una de les quals converteix la ciutat en burgh reial. Alexandre II hi creà el 1233 una abadia dominica de la qual resten pocs vestigis.
Durant el transcurs de la batalla de Harlaw del 1411, Donald Lord of the Isles devastà la ciutat. Setze anys més tard, Jaume I convocà al castell els cabdills del nord i tres d'aquests seran executats per haver reivindicat la seva independència.

El 1562, per tal d'acabar amb la insurrecció del comte Huntly, Maria Stuart arribà a Inverness i veié refusat el seu intent d'accedir al castell, que llavors pertanyia al comte. La casa on s'allotjà Maria Stuart en aquella ocasió és encara visible al Bridge Street. La festa de Marymass fair, el dissabte més proper al 15 d'agost, serveix per a commemorar tant la Maria de Déu com Maria Stuart.

Més enllà del límit nord de la ciutat, Oliver Cromwell hi feu construir un fort capaç d'acollir 1.000 persones; exceptuant un tros de les muralles, fou enderrocat durant la Restauració. El 1715, els jacobites ocuparen la fortalesa reial. El 1727, el govern construí el fort Georges, que caigué també a mans dels jacobites el 1746, que el feren esclatar.

El 7 de setembre del 1921, el Cabinet ministerial del Regne Unit es reuní a Inverness; ha estat l'únic cop que el Cabinet s'ha reunit fora de Londres. Fou quan David Lloyd George, trobant-se de vacances a Gairloch, hagué de convocar una reunió de crisi per tractar la situació d'Irlanda. La reunió d'Inverness servirà de base per al tractat angloirlandès.

Llocs d'interès

Els llocs d'especial interès d'Inverness són el castell, la catedral de Sant Andreu, així com nombroses esglésies. Cal destacar-ne l'Old High Church, just al costat del riu. Els campanars són del segle xvi, cosa que converteix aquest edifici en el més antic d'Inverness encara en peus. El castell es construí sobre el lloc on hi havia un castell medieval, el 1835.

Les vores del riu Ness, les seves illes i el Bught són llocs de passeig agradables, com també ho són els turons amb boscos de Craig Phadraig i de Craig Dunain.

La ciutat avui

El desembre de l'any 2000, Inverness va rebre l'estatut de ciutat de part del regne. Inverness és l'única ciutat de les Highlands que té aquest estatut, i només Edimburg, Glasgow i Aberdeen el tenen a Escòcia. El 2001, la població d'Inverness era d'aproximadament de 51.000 habitants, nombre que s'hauria de doblar en els propers 30 anys.^[1] Recentment, s'ha designat Inverness com la ciutat d'Europa occidental que creix més, n'és un exemple la gran urbanització que ha crescut durant els darrers anys a l'oest de la ciutat. El turisme té un paper important en l'economia de la ciutat, juntament amb l'administració i el sector de la sanitat. La major part de les indústries tradicionals, com les destil·leries, han estat reemplaçades pel sector de l'alta tecnologia. El comerç n'és un altre sector majoritari. El centre comercial Eastgate s'ha ampliat recentment, i ha esdevingut un dels més grans d'Escòcia.

La ciutat té dos clubs de futbol: l'Inverness Caledonian Thistle FC i el Clachnacuddin FC. Bught Park, situat al centre de la ciutat, és el punt d'arribada de la marató anual del llac Ness.

Transports

L'estació d'Inverness enllaça la ciutat amb Perth, Edimburg, Glasgow, Londres, Aberdeen, Thurso, Wick i Kyle of Lochalsh.^[2] L'aeroport d'Inverness és a 15 km a l'est de la ciutat i se'n pot viatjar fins a les grans ciutats del Regne Unit i les illes del nord i de l'oest d'Escòcia. Tres carreteres nacionals enllacen amb Aberdeen, Perth, Elgin, Thurso i Glasgow.

Toponímia

La catedral de Sant Andreu

El riu Ness i el castell

A Inverness i rodalia, hi ha molts topònims d'origen gaèlic:^[3]

Nom en anglès	Original gaèlic	Significat
Inverness	Inbhir Nis	Desembocadura del riu Ness
Ben Wyvis	Beinn Uais	Muntanya del terror
Scorguie	Sgurr Gaoithe	Turó del vent
Clachnaharry	Clach na h-Aithrigh	Roca del penediment
Balloch	Am Bealach	El pas
Resaurie	Ruigh Samhraidh	Pendent d'estiu
Raigmore	Rathaig Mhòir	Gran fortalesa
Balnafettack	Baile nam Feadag	Granja dels dromes
Culloden	Chùil Lodair	Racó del pantà
Dalneigh	Dail an Eich	Camp del cavall
Culduthel	Cuil Daothail	Lloc del nord
Culcabock	Cùil na Càbaig	Darrere el camp de conreu
Dalmagarry	Dail Mac Gearraidh	Fill Haugh de Garry
Tomatin	Tom Aitinn	Turó del ginebre
Dell	Dail MhicEachainn	Haugh de MacEachen
Diriebught	Tìr nam Bochd	Terra dels pobres
Dochfour	Dabhach Phùir	Terres de pastura de Davoch
Dochgarroch	Dabhach Gairbheach	Lloc erm de Davoch
Dores	Dubhras	Fusta negra
Drummond	An Druimein	La cresta
Drumossie	Druim Athaisidh	Cresta del gran Haugh
Castle Heather	Caisteal Leathoir	Castell del pendent
Inshes	Na h-Innseagan	Els prats
Kessock	Ceasaig	(Sant) Ceasaig
Kimmylies	Ceann a' Mhìlidh	El cap dels guerrers
Leachkin	Leacainn	Carena ampla
Merkinch	Marc Innis	El prat del cavall
Millburn	Allt a' Mhuilinn	Riu del Molí
Slackbuie	An Slag Buidhe	El forat groc
Smithton	Baile a' Ghobhainn	Vila del Ferrer
Tomnahurich	Tom na h-Iubhraich	Cresta del teix
Torvean	Tòrr Bheathain	Turó de MacBean
Abertarff	Obar Thairbh	Boca del riu Bull
Ballifeary	Baile na Faire	Poble del guardià

Durant el període colonial, el nom d'Inverness fou donat a diferents poblacions de Nova Escòcia, Montana, Florida, Illinois, i Califòrnia. També se li ha donat el nom d'Inverness a una part del relleu de Miranda, una de les llunes d'Urà.

A Inverness, se la coneix també amb els sobrenoms d'Inversnecky, Invershneckie o The Shneck.

Personatges il·lustres

• Bruce MacGregor.

Llocs d'interès

• Moniack Mhor

Referències

1. Les xifres de la població inclouen la ciutat i rodalia (Balloch, Culloden, Smithton i Westhill). Font: Cens del 2001 Arxivat 2006-03-03 a Wayback Machine.
2. Les vies fèrries Higland Main Line, Aberdeen-Inverness Line i la Far North Line s'ajunten a Inverness.
3. ^{[enllaç sense format]} http://www.polfest.org/vli/language/gaelic/pdfs/placenamesA-B.pdf Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Informació d'Inverness (anglès).