Iota del Rellotge

Infotaula objecte astronòmicIota del Rellotge
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8V[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióRellotge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra17,3537 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,1878785 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,22 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,4 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,089345 M☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.006,4995 K[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi57,6131 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)219,423 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)333,716 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,628 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,934 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial23.000 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 42m 33.4667s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-51° 11' 58.9449''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,2154[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,7909708 lluminositats solars[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada3,6 mil milions d'anys[9] Modifica el valor a Wikidata
Part desupercúmul de les Híades Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 17051 (Henry Draper Catalogue)
HIP 12653 (Catàleg Hipparcos)
HR 810 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 02408-5100 (IRAS)
SAO 232864 (Catàleg SAO)
2MASS J02423346-5048008 (2MASS)
GJ 108 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ι Hor (nomenclatura de Bayer)
PLX 557 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
CPC 0 1285 (Cape Photographic Catalogue)
GC 3279 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1540 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 12653 (Hipparcos Input Catalogue)
LTT 1322 (Luyten Two-Tenths catalogue)
NLTT 8800 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PPM 332074 (Catàleg d'estrelles PPM)
RBS 346 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
SPOCS 136 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
TD1 1626 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 2716 (UBV)
uvby98 100017051 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
PLX 557.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
1RXS J024233.5-504756 (1RXS)
TYC 8056-1164-1 (Catàleg Tycho)
Gaia DR2 4745373133284418816 (Gaia Data Release 2)
Gaia DR1 4745373128987792640 (Gaia DR1)
WEB 2575 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR3 4745373133284418816 (Gaia DR3)
TIC 166853853 (TESS Input Catalog)
UBV M 9126 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Iota del Rellotge (ι Horologii) és un estel de magnitud aparent +5,40 a la constel·lació del Rellotge visualment situada al sud-oest de la variable R Horologii.[10] En estar en una constel·lació menor de l'hemisferi sud no té nom tradicional. Al 1999 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar al voltant de Iota Horologii.[11]

Característiques físiques

[modifica]

Iota Horologii s'hi troba a 50,6 anys llum del sistema solar, i és χ Eridani, a 7,3 anys llum, el sistema estel·lar conegut més proper a ella. És una nana groga de tipus espectral F9V o G0V similar al Sol quant a massa i radi, encara que la seva lluminositat és un 80% major que la solar.[10][12][13][14] La seva temperatura superficial, 6110 K, és 330 K més alta que la del Sol.[15]

La velocitat de rotació de Iota Horologii és igual o superior a 6,2 km/s, tres vegades més elevada que la del Sol.[15] Mostra major activitat cromosfèrica que el nostre estel i té una edat aproximada de 625 milions d'anys, molt menor que els 4.600 milions d'anys del Sol.[16] El seu moviment a través de l'espai coincideix amb el del cúmul de les Híades, d'on sembla que va ser expulsada i del que actualment està separada 130 anys llum; el seu alt contingut en heli i metalls, així com la seva edat, recolzen aquesta relació.[17] L'estel pertany al corrent de Híades.[18]

Composició química

[modifica]

Com la major part dels estels amb planetes, Iota Horologii presenta una elevada metal·licitat, aproximadament un 50% major que la solar ([Fe/H] = +0,19). Altres elements com níquel i silici són també sobreabundosos en relació amb el Sol. Amb la finalitat d'estudiar la composició d'hipotètics planetes terrestres, s'han avaluat les relacions C/O i Mg/Si en Iota Horologii. La relació C/O —igual a 0,66— implica que, com a la Terra, el silici sòlid fonamentalment s'hi trobaria formant quars i silicats. No obstant això, la relació Mg/Si —que controla la composició exacta dels silicats de magnesi— és 0,79, la qual cosa comporta que, d'existir planetes terrestres, aquests puguen ser del tipus «Terres riques en silici».[19]

D'altra banda, el seu contingut de beril·li és comparable al solar, però el de liti (logє[Li] = 2,66), és notablement més alt que en el nostre estel.[20]

Sistema planetari

[modifica]

El planeta, denominat Iota Horologii b, s'hi mou en una òrbita excèntrica a una distància de 0,93 ua de l'estel, similar a la qual separa la Terra del Sol. No obstant això, el planeta és molt diferent del nostre, ja que amb una massa almenys el doble de la de Júpiter probablement és un gegant gasós. El seu període orbital és de 320 dies.[21] La distància a la qual s'hi troba del seu estel permet l'existència d'aigua líquida; els possibles satèl·lits d'aquest món poden ser majors que els de Júpiter i químicament similars als nostres planetes terrestres.

Company
(En ordre des de l'estrella) 		Massa
(MJ) 		Període Orbital
(dies) 		Eix semimajor
(AU) 		Excentricitat
Iota Horologii b > 2,26 ± 0,18 320,1 ± 2,1 0,925 ± 0,104 0,161 ± 0,069

Al 2000 es va anunciar l'existència d'un disc de pols al voltant de l'estel, però va resultar ser un artifici instrumental.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Frédéric Arenou «Gaia Data Release 3. Stellar multiplicity, a teaser for the hidden treasure». Astronomy and Astrophysics, 04-08-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202243782.
  3. ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. ↑ Afirmat a: SIMBAD.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. ↑ «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS-GTO planet search sample. III. Sulfur». Astronomy and Astrophysics, 2-2020, pàg. 10. DOI: 10.1051/0004-6361/201936523.
  7. ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  8. ↑ Vardan Adibekyan «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS GTO planet search program». Astronomy and Astrophysics, 11-2021, pàg. A99. DOI: 10.1051/0004-6361/202141588.
  9. ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  10. ↑ 10,0 10,1 Iota Horologii (SIMBAD)
  11. ↑ Kürster, M.; Endl, M.; Els, S.; Hatzes, A. P.; Cochran, W. D.; Döbereiner, S.; Dennerl, K. «An extrasolar giant planet in an Earth-like orbit. Precise radial velocities of the young star iota Horologii = HR 810». Astronomy and Astrophysics, 353, 2000. p.L33-L36.
  12. ↑ Iota Horologii Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  13. ↑ Iota Horologii (Stars, Jim Kaler)
  14. ↑ Iota Horologii (Solstation)
  15. ↑ 15,0 15,1 Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics, 493, 3, 2009. pp. 1099-1107.[Enllaç no actiu]
  16. ↑ The Drifting Star (Observatori Europeu Austral (ESO) Press Release)
  17. ↑ Vauclair, S.; Laymand, M.; Bouchy, F.; Vauclair, G.; Hui Bon Hoa, A.; Charpinet, S.; Bazot, M. «The exoplanet-host star ι Horologii: an evaporated member of the primordial Hyades cluster». Astronomy and Astrophysics, 482, 2, 2008. pp. L5-L8.
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.eso.org/public/news/eso0809/ Astronomers 'listen' to an exoplanet-host star and find its birthplace
  19. ↑ Delgado Mena, E.; Israelian, G.; González Hernández, J. I.; Bond, J. C.; Santos, N. C.; Udry, S.; Mayor, M. «Chemical Clues on the Formation of Planetary Systems: C/O Versus Mg/Si for HARPS GTO Sample». The Astrophysical Journal, 725, 2, 2010. pp. 2349-2358.
  20. ↑ Gálvez-Ortiz, M. C.; Delgado-Mena, E.; González Hernández, J. I.; Israelian, G.; Santos, N. C.; Rebolo, R.; Ecuvillon, A. «Beryllium abundances in stars with planets. Extending the sample». Astronomy and Astrophysics, 530, 2011. A66.
  21. ↑ HR 810/Iota Horologii (The Extrasolar Planets Encyclopaedia)

Enllaços externs

[modifica]