Tabebuia | |
---|---|
Tabebuia roseoalba | |
Dades | |
Font de | ipe (en) |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Bignoniaceae |
Gènere | Tabebuia DC. |
Nomenclatura | |
Exautor | Gomes |
Els ipés (Tabebuia)[1] són un gènere de plantes angiospermes de la família de les bignoniàcies (Bignoniaceae). Són plantes natives de l'Amèrica tropical, des de Mèxic i les Antilles fins al nord de l'Argentina.[2]
Són arbres o arbusts, les seves fulles, peciolades, acostumen a ser compostes, amb un màxim de nou folíols d'el·líptics a arrodonits, amb peciòluls. Les flors tenen un el calze coriaci i la corol·la és d'un color que va del blanc al vermell, rarament groga, amb forma d'embut lobulat. S'agrupen en inflorescències cimoses o en panícula. L'androceu és format per quatre estams, de vegades també hi ha un estaminodi. Al gineceu l'ovari és linear i el fruit és una càpsula dehiscent.[3][4]
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1838 al volum 17 de la revista Bibliothèque Universelle de Genève pel botànic suís Augustin Pyramus de Candolle (1778-1841).[5]
Dins del gènere .Tabebuia es reconeixen les 74 espècies següents:[2]