Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 setembre 1896 La Plata (Argentina) |
Mort | 7 juliol 1989 (92 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Formació | Universitat de Buenos Aires Instituto Superior del Profesorado "Dr. Joaquín V. González" (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Equinoderm |
Ocupació | biòloga, zoòloga, professora |
Ocupador | Musèu Argentin de Sciéncias Naturaus (oc) Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques |
Irene Bernasconi (La Plata, 29 de setembre de 1896 - Buenos Aires, 7 de juliol de 1989) va ser una biòloga marina argentina especialitzada en recerca d'equinoderms i coneguda pel seu treball a l'Antàrtida, al sector argentí.[1][2][3] Va ser la primera especialista d'equinoderms a l'Argentina i durant 55 anys va estar dirigint recerques d'equinoderms trobats al mar argentí. El seu focus principal eren les estrelles de mar; també buscava eriçons de mar i ofiuroïdeus.[4][5][6]
En el curs de la seva carrera, Bernasconi va descriure nous gèneres i espècies. El 1935 va veure la llum la seva primera publicació taxonòmica, on va descriure una nova espècie del gènere Pteraster. El 1941 descrigué dues espècies noves del gènere Luidia. Entre 1937 i 1980, Bernasconi va revisar la taxonomia d'un bon nombre de famílies: Pterasteridae, Luidiidae, Odontasteridae, Gonisasteridae, Ganeriidae, Asterinidae i Echinasteridae. El 1965 va descriure el nou gènere Vemaster juntament amb quatre espècies noves.[4][7]
Bernasconi va ser una de les primeres dones científiques argentines que van dirigir recerques a l'Antàrtida després d'haver-hi viatjat el 1968, als 72 anys.[8] Hi anà acompanyada per tres altres científiques; la microbiòloga María Adela Caría, la biòloga marina Elena Martínez Fontes, i la botànica Carmen Pujals.[9]
El vaixell Ara-Bahía Aguirre van arribar a la Base Melchior, a l'illa Observatorio, on estarien dos mesos i mig. Van recórrer en bot mil quilòmetres de litorals i van fer molts desembarcaments per a prendre mostres. Els bussos que les acompanyaven es van submergir 47 vegades per recollir mostrejos de fins a 73 metres de profunditat. Entre les mostres obtingudes destaquen més de dos mil exemplars d'equinoderms, i la troballa d'una família no esmentada per a aquesta regió, i la identificació de l'alga bruna Cystosphaera jacquinotii en el seu lloc d'arrelament, que altres biòlegs havien intentat localitzar infructuosament durant anys.[10]